Bartomeu Bardagí i Moras

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bartomeu Bardagí)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBartomeu Bardagí i Moras
Biografia
Naixement16 agost 1915 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Bartomeu Bardagí i Moras (Barcelona, 16 d'agost de 1915 - 2 de setembre de 2003) fou nomenat professor de català de la Generalitat de Catalunya el 23 de desembre del 1933 sent el director d'ensenyament de català Pompeu Fabra. Bardagí va ser corrector de català i tenor.

Biografia[modifica]

Es va iniciar amb només divuit anys en la correcció de textos en català. L'any 1933 aprova un concurs de professor de català i ingressa en l'Extensió d'Ensenyament Tècnic, organisme des d'on es preparava en català (acabada d'ésser declarada llengua oficial), a tres mil mestres escampats arreu de Catalunya.

El desenllaç de la Guerra Civil, l'any 1939, va estroncar totes aquelles activitats, però més endavant intervé com a corrector ja expert i segur en les publicacions de diverses cases editorials, especialment Aymà i Selecta. Participa en la correcció de proves de la quarta edició del Diccionari Fabra. Durant molts anys, fins a la dècada dels seixanta, els dos correctors de català per excel·lència eren ell i Eduard Artells (amb qui l'unia una gran amistat, que acreixia l'amor a la música i un afinat sentit de l'humor).

A partir de l'any 1966 és un dels encarregats de traduir al català tot el material publicat en castellà a la secció Calendario sin fechas de Josep Pla a la revista Destino. Del 1966 fins al 1984 va ser el corrector de l'obra completa en català de Josep Pla, publicada per l'Editorial Destino. Posteriorment, va ingressar en la nòmina de correctors de la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana. També va formar part, al costat de Joan Fortuny, de l'equip responsable de la correcció del diari Avui en la seva primera època (1976).

El 26 de maig del 1983 li va ser atorgat el premi d'Actuació Cívica Catalana en els Premis Jaume I. La Fundació remarca que el premi es dóna: per la seva anònima però ingent labor en la depuració del nostre idioma -com a professor, corrector i lexicògraf - i en la formació de correctors de català, activitats que l'han portat a ser, pràcticament, el degà dels correctors de català del nostre país.

L'any 1992 es va decidir a aplegar el seu anecdotari professional en el volum Humor amb lletra i música (La Campana), que va quedar finalista del premi Pere Quart d'humor i sàtira (1991).[1]

Bartomeu Bardagí va ser també un tenor destacat, que va actuar durant molts anys, com a solista, en oratoris i òperes, al Palau de la Música Catalana i al Gran Teatre del Liceu. Al Liceu va interpretar nombrosos papers operístics italians (el difícil Pong, a Turandot) i alemanys (el no menys difícil "Primer jueu", de Salomé). Bardagí va debutar en el Liceu el 10 de gener de 1948 com Marcó, en El giravolt de maig de Toldrà, i va cantar en 57 funcions més fins al 1982.[2]

L'any 1954 va interpretar el paper del jutge Cauchon a l'òpera Jeanna d'Arc au bûcher, d'Arthur Honegger, dirigida per Roberto Rosellini i amb la intervenció de l'actriu Ingrid Bergman. Durant molts anys va ser el tenor de la Missa de les Santes, de Mataró, i el 1956 va cantar la Novena de Beethoven a València al costat d'una soprano debutant que més tard assoliria una fama universal: Montserrat Caballé.

Referències[modifica]

  1. «Bartomeu Bardagí i Moras» (PDF). Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Fallece en Barcelona el tenor Bartomeu Bardagí» (en castellà) p. 36, 04-09-2003. [Consulta: 23 desembre 2017].