Batalla d'Uras

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Uras
Revolta de Sardenya (1470-1478)
Batalla d'Uras (Mediterrani central)
Batalla d'Uras
Batalla d'Uras
Batalla d'Uras
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data14 d'abril de 1470
Coordenades39° 42′ N, 8° 42′ E / 39.7°N,8.7°E / 39.7; 8.7
LlocUras
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria dels revoltats sards
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Sards Rebels sards
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Nicolau Carròs d'Arborea Sards Lleonard d'Alagó i Arborea
Cronologia

La Batalla d'Uras va ocórrer prop de la localitat d'Uras (Sardenya) l'any 1470.

Antecedents[modifica]

Lleonard d'Alagó no va permetre casar-se a la seva filla Eleonora amb el virrei Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur, i la ofensa va provocar repressió[1] i la conseqüent revoltà contra el virrei el 1470.

Batalla[modifica]

Antonio Dessena, vescomte de Sanlupi, comandant de les tropes del virrei de Sardenya Nicolau Carròs d'Arborea, va morir al principi de la batalla i els seus homes van quedar desorganitzats i Lleonard d'Alagó va guanyar la batalla. Fou la primera vegada que s'utilitzaren canons de batalla a l'illa de Sardenya, per part de les tropes reialistes, que no van servir, tot i això per a aconseguir la victòria.[2]

Conseqüències[modifica]

Les forces rebels, que van ocupar diverses terres i castells, entre els quals la fortalesa de Sanluri i l'altra de Monreale i Lleonard d'Alagó va dirigir-se a Càller, on es trobava Nicolau Carròs d'Arborea, que va oferir la pau veient el ràpid avanç dels rebels, que contaven amb el suport dels Doria i el Ducat de Milà,[3] i el 12 de juliol de 1473 fou confirmat com marquès d'Oristany,[4]

La revolta va continuar i va ser finalment vençuda a la Batalla de Macomer, vuit anys més tard, consolidant el domini reial sobre l'illa.[2]

Referències[modifica]

  1. Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 58. 
  2. 2,0 2,1 «Batalla d'Uras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 59. 
  4. Casalis, Goffredo. Dizionario Geografico-Storico-Statistico-Commerciale Degli Stati Di S. M. Il Re Di Sardegna (en italià). Nabu Press, 2012 (1853), p.885. ISBN 1275178367.