Vés al contingut

Batalla de Rafal Garcés (1452)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la primera batalla. Vegeu-ne altres significats a «Batalla de Rafal Garcés (1522)».
Infotaula de conflicte militarBatalla de Rafal Garcés (1452)
Revolta Forana Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data31 d'agost de 1452
LlocInca
EstatRegne de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de les autoritats.
Derrota de la Revolta Forana
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Reialistes Forans
Comandants
Corona d'Aragó i Sicília Francí d'Erill i de Centelles Jaume Nicolau

La Batalla de Rafal Garcés fou la topada definitiva que suposà la derrota de la Revolta Forana a Mallorca.

Antecedents

[modifica]

La Revolta Forana fou la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453[1] quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders. Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne. El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet, ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren Simó Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascaró pels menestrals.[1]

Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451. Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament.

La batalla

[modifica]

Els pagesos foren derrotats per un exèrcit de mercenaris italians, els saccomani,[2] pagats pel rei Alfons el Magnànim. Fou un combat profundament desigual, ja que les tropes al servei de la corona superaven en nombre i preparació als forans, organitzats com a milícia.

Si bé no fou el final definitiu de la resistència pagesa, el cert és que a partir d'aquí el domini militar de les autoritats fou pràcticament total i s'obria una dura onada repressiva contra la Part Forana, amb terribles resultats humans i econòmics.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Revolta dels Forans». GEC. [Consulta: 28 maig 2023].
  2. Agüera, Antoni. «El 'Tort' más famoso de Mallorca» (en castellà). Manacor: Ultima Hora, 22-10-2003. [Consulta: 28 maig 2023].