Revolta Forana
| Tipus | rebel·lió  |
|---|---|
| Interval de temps | 1450 - 1453 |
| Localització | Mallorca (Balears) |
| Estat | Espanya |
La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453[1] quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.
Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne. El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet, ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren Simó Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascaró pels menestrals.[1]
Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451. Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament.
Finalment el rei envià els saccomani (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats l'agost de 1452 a la Batalla de Rafal Garcés. La repressió posterior del lloctinent Francí d'Erill va suposar l'execució dels caps i l'obligació de pagar una multa als pobles de Mallorca.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Revolta del Forans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.