Batalla d'Assaye

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla d'Assaye
Segona Guerra Anglo-Maratha
El general Wellesley a la batalla d'Assaye
El general Wellesley a la batalla d'Assaye
Data 23 de setembre de 1803
Localitat Prop de Assaye, Domini de la Companyia a l'Índia
Resultat Decisiva victòria britànica
Bàndols
Companyia Britànica de les Índies Orientals Companyia Britànica de les Índies Orientals Imperi Maratha Imperi Maratha
Comandants en cap
Arthur Wellesley Anthony Pohlmann

La batalla d'Assaye es va lliurar el 23 de setembre de 1803 entre Sir Arthur Wellesley[1] i els marathes Sindhia i Raghuji Bhonsla, fortificats a una peça de terra a la unió dels rius Juah i Kailna amb el poble d'Assaye a l'esquerra. Assaye (Asdi) és un poble al districte de Jalna a l'estat de Maharashtra a l'Índia quan pertanyia als dominis del nizam d'Hayderabad just a la frontera de Berar a uns 70 km al nord-est d'Aurangabad. Els marathes disposaven de 16.000 homes d'infanteria, 20.000 de cavalleria i 100 peces d'artilleria servides per francesos, i amb els auxiliars arribaven a 50.000.[2] Wellesley només disposava de 4500 homes però es va veure forçat a la batalla i va creuar el Kailna prop de la unió amb el Juah i amb una lluita terrible va rebutjar als marathes amb una gran carnisseria amb càrregues de baioneta; es va lliurar a les tres hores de més calor i després d'una marxa de 25 km. Només l'artilleria francesa va tenir una bona actuació que al començament va fer recular a Wellesley fins que aquest va encapçalar l'avanç cap a l'altre costat del riu; llavors molts marathes que havien passat per mort es van incorporar i se'ls va unir la seva cavalleria; el general Wellesley va fer llavors una càrrega de cavalleria creuant el riu a la inversa i va destruir a les forces marathes que l'atacaven per darrere i va assegurar la victòria. Sindhia i Raghuji Bhonsla van fugir però l'artilleria dirigida per De Boigne, va restar al seu lloc fins al darrer home. Els marathes van perdre dotze mil homes i els britànics 1.657; el primer ministre de Sindhia va morir d'una ferida a la batalla. La batalla d'Angaon que va seguir va portar al tractat de Devagaon.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bennell, Anthony S. =The Maratha War Papers of Arthur Wellesley (en anglès). Sutton Publishing, 1998. ISBN 0-7509-2069-6. 
  2. Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 20° 15′ 15″ N, 75° 56′ 15″ E / 20.25417°N,75.93750°E / 20.25417; 75.93750