Batalla de Klidíon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Klidíon
Reconquesta de Bulgària per l'Imperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
The Chronicle of Ioannis Skylitzis Bulagar Defeat.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data29 juliol 1014 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 22′ 00″ N, 23° 01′ 00″ E / 41.366666666667°N,23.016666666667°E / 41.366666666667; 23.016666666667
LlocBelassitsa Modifica el valor a Wikidata

La batalla de Klidíon (o Clidium, pel nom medieval del poble de Kliutx, '(la) clau', també coneguda com la Batalla de Belassitsa) va tenir lloc el 29 de juliol de 1014 entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi búlgar.

Antecedents[modifica]

Va ser la culminació de la lluita gairebé mig segle entre l'emperador romà d'Orient Basili II i l'emperador búlgar Samuel de Bulgària al final del segle x i principis del segle xi. El resultat va ser una victòria decisiva de l'Imperi Romà d'Orient.

Batalla[modifica]

La batalla va tenir lloc a la vall entre les muntanyes de Belassitsa i Ograjden, prop de la moderna ciutat búlgara de Kliutx. La trobada decisiva es va produir el 29 de juliol amb un atac a la part posterior per una força sota el general romà d'Orient Nicèfor Xifias, que s'havia infiltrat en les posicions búlgares. La batalla consegüent va ser una gran derrota per als búlgars. Els soldats búlgars van ser capturats i cegats per ordre de Basili II, que posteriorment seria conegut com a «matabúlgars».[1] Samuel va sobreviure a la batalla, però va morir dos mesos més tard d'un atac al cor, segons sembla, provocat per la vista dels seus soldats cecs.

Conseqüències[modifica]

Encara que el compromís no va significar la fi del Primer Imperi Búlgar, la Batalla de Klidíon va reduir la seva capacitat per resistir els avenços romans d'Orient i es pot considerar la trobada crucial de la guerra amb l'Imperi Romà d'Orient. Els hereus de Samuel no van poder retirar l'avanç romà d'Orient i, en 1018, l'Imperi búlgar va ser finalment destruït per Basili II.[2]

Referències[modifica]

  1. Holmes, Catherine. Basil II and the Governance of Empire (976-1025). Oxford University Press, 2005. ISBN 0199279683. 
  2. Crampton, R. J.. A Short History of Modern Bulgaria (en anglès). CUP Archive, 1987, p. 4. ISBN 0521273234.