Batalla de La Châtaigneraie (1794)
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 12 juliol 1794 |
| Coordenades | 46° 39′ 00″ N, 0° 44′ 21″ O / 46.65°N,0.7392°O |
| Lloc | La Châtaigneraie |
| Estat | França |
La batalla de La Châtaigneraie va tenir lloc el 12 de juliol de 1794 durant la revolta de la Vendée. Va acabar amb la victòria dels republicans que van repel·lir un atac contra la ciutat de La Châtaigneraie.
Preludi[modifica]
Article detallat : Batalla de Chanteloup. El 10 de juliol de 1794, el general de Vendée Bernard fou executat pels homes de Stofflet, mentre el general republicà Bonnaire lluitava a Chanteloup1. Stofflet posa aleshores el pagès Richard al capdavant de la divisió de Cerizay i decideix organitzar una expedició contra La Châtaigneraie per desviar la ira d'alguns dels seus combatents, cremats per l'assassinat de Marigny, i per aprofitar la marxa de Bonnaire, que es va retirar a Fontenay-le-Comte després de la lluita a Chanteloup1.
Forces presents[modifica]
L'estat de les forces presents no es coneix amb precisió. L'exèrcit de Stofflet,[1][2] és de 4.000 homes, segons l'estimació del general Bonnaire en el seu informe.[1][3] Aquest últim està al capdavant d'una columna de 2.000 infants i 300 cavallers1. Entre les tropes republicanes denunciades en combat hi havia un batalló del Bec d'Ambès, el 2n batalló de voluntaris de París i el 3r regiment de caçadors a cavall.[1]
Procés[modifica]
El 12 de juliol de 1794, els Vendéans van atacar el campament de La Châtaigneraie per la carretera de Cerizay.[1][3] Un primer destacament republicà va ser encaminat prop de la ciutat i es va retirar al camp.[3] Aleshores, part de la guarnició va entrar en pànic i va fugir a Fontenay-le-Comte i Niort.[3] A les 6 de la matinada, el campament va ser endut pels Vendeancs que després van marxar a la persecució dels republicans pel camí de Fontenay.[1]
No obstant això, el camp, deixat sense cap guàrdia, fou reocupat per destacaments patriòtics.[1] També va arribar el general Louis Bonnaire per reforçar Fontenay-le-Comte amb la seva columna de 2.300 homes.[1] Els Vendéans van fugir aleshores i van abandonar la lluita.[1][3]
Segons les memòries de l'oficial de Vendée, Bertrand Poirier de Beauvais, una part de l'exèrcit, i en particular la divisió de Cerizay, es va veure llavors impulsada per una forta ira contra Stofflet després de l'execució de Gaspard de Bernard de Marigny dos dies abans.[nota, 1],[nota, 2].
Pèrdues[modifica]
Segons l'informe Bonnaire[nota, 3], 500 vendéans dels 4.000 van ser assassinats enfront dels 100 morts o ferits dels republicans.[1][3] Segons les memòries de Poirier de Beauvais i Gibert, els líders Prudhomme i La Bouëre van resultar ferits.[1][2]
Bonnaire també informa del retorn de sis soldats, presoners pels Vendéans durant tres setmanes.[3]
Notes[modifica]
Vam decidir, enmig d'aquest disturbi, marxar a la Châtaigneraie el 12 de juliol; els que van seguir Stofflet sent molt insatisfets van lluitar malament i van ser rebutjats pels republicans. Stofflet va voler reunir-se de nou per tornar al mateix lloc, i no ho va aconseguir millor que la primera vegada. En aquesta última batalla, La Bouëre va fer ferir el seu cavall, ell mateix va rebre una bala al peu i un altre va tallar el seu sabre en dos; va haver de deixar el comandament de la columna dreta que va conduir a Prodhomme, cap de divisió, que aviat va resultar ferit ell mateix.
El general volia atacar la Châtaigneraie. El cos d'exèrcit de Châtaigneraie es va traslladar a Cerisay. No hi podia anar. Vaig donar l'ordre a Perère, el meu segon. Quan l'exèrcit va tornar a Cerisay, els caçadors van saber que el general de Marigny es trobava en un castell veí. Com que s'havien promès 700 francs als que el dispararien, els caçadors hi anaren.El senyor de Marigny estava malalt i coneixia bé el seu criteri; va venir a trobar-se amb els caçadors al pati del castell i els va cridar: "Sóc a mi que busqueu?" molt bé, aquí estic, alineeu-vos, vaig a ordenar el foc; » ho va fer i va caure. El general Stofflet es va assabentar massa tard de l'acostament dels caçadors del seu exèrcit; va plorar aquesta acció, però no va poder castigar els que l'havien afusellat. Van rebre 700 francs en vals Stofflet. La Châtaigneraie va ser atacada on l'exèrcit va ser derrotat. Aquesta notícia aviat es va estendre per tot el país. Com que Charette volia perdre el crèdit de Stofflet i fer-se amb el comandament general de tots els exèrcits de la Vendée, va llançar l'odi de la mort de Marigny al general Stofflet, de manera que ni l'exèrcit del centre ni el de Charette ja no es corresponien amb el seu.[4]
El camp de Châtaigneraie ha estat atacat avui per bandolers. Al primer avís que vaig rebre, hi vaig anar immediatament, i quan vaig arribar, els atacants estaven en completa derrota. Un dels principals dirigents va ser assassinat, s'assegura que va ser Mistoujlet (i). Una columna encara els persegueix. Els bandolers s'havien reunit des de diversos punts per a l'atac a La Châtaigneraie. Els valents caçadors que els van perseguir tres lligues acaben de tornar amb bandera blanca.
Aquí teniu alguns detalls d'aquest cas. Una columna que sortia del campament, que havia avançat al voltant d'una llegua, va ser atacada al seu retorn per un gran nombre de bandolers. Va lluitar bé, però es va veure obligada a retirar-se precipitadament. Aquesta retirada va donar l'alarma; part del campament es va espantar i va anar a anunciar a Fontenay i Niort que l'enemic era amo de La Châtaigneraie. La meitat del campament es va quedar al seu lloc que va defensar obstinadament, i va donar una persecució completa als bandolers que, en la seva derrota, van perdre almenys cinc-cents homes. L'èxit d'aquest afer es deu als comandants dels batallons de Becd'Ambez i segon de París, que, amb l'ajuda del terç dels caçadors de cavalls i una part de la gendarmeria, van carregar impetuosament l'enemic. El campament es va trobar envoltat de quatre mil homes. Cent republicans van ser assassinats o ferits en aquest afer.
Sis voluntaris, presoners durant tres setmanes, van tornar. Confirmen la mort de La Rochejacquelin, a Chanteloup, i la de Marigny, afusellada per ordre de Stofflet, l'endemà de l'anterior atac a La Châtaigneraie.[3]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. IV, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1895, 699 p-[1](francès)
- Louis Monnier, Mémoires sur la guerre de Vendée, Germain et G. Grassin, Imprimeurs-libraires, 1894, 124 p-[2](francès)}
- Bertrand Poirier de Beauvais, Mémoires inédits de Bertrand Poirier de Beauvais, Plon, 1893, 420 p.-[3](francès)
- Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. IV, Paris, Baudoin Frères, Libraires-éditeurs, 1825, 508 p-[4](francès)