Begonya Pozo Sánchez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Begonya Pozo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBegonya Pozo Sánchez
Biografia
Naixement1974 modifica (45/46 anys)
València modifica
Dades personals
Nacionalitatespanyola
Activitat
Ocupaciófilòloga , professora, poetessa

Begonya Pozo Sánchez (València, 1974) és professora de filologia Italiana a la Universitat de València (des de 1998 i on és responsable de Cultura, Igualtat i Comunicació) i poeta.[1]

Va cursar a la Universitat de València estudis de filologia, especialitzant-se en literatura italiana. Es va doctorar l'any 2008, amb la tesi: L'obra lírica de César Simón: poètica del paisatge i de la consciència, presentada a València el dia 25 de gener d'aquest any.[2] A més és una activista a favor de la poesia, dedicant gran part del seu temps a visualitzar la poesia d’altres poetes, per això va posar en marxa el Premi de Poesia César Simón (establert l'any 2001), l'Aula de Poesia de la Universitat de València (creada l'any 2002) i l'Aula de la Poesia de la Universitat Politècnica de València (creada entre els anys 2004 i 2009), i a més coordina diversos tallers i festivals de poesia.[3]

Com a reconeixement al seu treball poètic en l'any 2010 va rebre el Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó.[4]

Obres[modifica]

Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades, així com ha realitzat col·laboracions en més d'una desena d'ocasions, i ha dut a terme estudis crítics sobre l'obra d'altres autors.[5][6]

Per la seva banda, la seva obra literària és abundant, destacant entre d'altres:

  • El muro de la noche (Germinal, 2000).[7]
  • Tiempo de sal (Edicions 96, 2004). Finalista VII Premi Marc Granell Vila d'Almussafes.[3]
  • Poemes a la intempèrie (València, 3i4, 2011), original en català, XXXI Premi Senyoriu d'Ausiàs March. Després ha estat traduït a l'espanyol per l'editorial xilena La Calabaza del Diablo (2014)[3] i l'Editorial Juglar (2017), amb il·lustracions d'Angy Karo.
  • A contracor. Edició bilingüe (amb traducció de Guillermo Cano Rojas) i il·lustrada per Susana Do Santos; publicada per Ultramarina & Cartonera Digital (2012).
  • Llegiràs L'últim vers (amb il·lustracions per Violeta Esparza), plaquette editada a Palma de Mallorca (2013).
  • Novunque (vertebre romane) (Amargord 2015). Edició multlingüe: text original en italià i traduït després a l'espanyol per Carlos Vitale; al català per Jaume C. Pons i Lucía Pietrelli; al gallec per María do Cebreiro i Marc Paone; a l'euskera per Miren Agur Meabe i al portuguès per Ángeles Lence.[8]
  • Sense treva (Adia Edicions, 2016).

Referències[modifica]