Bel·ló de Carcassona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 770  Conflent |
| Mort | 812 (Gregorià) (41/42 anys) Carcassona |
| Comte de Carcassona | |
| 800 – 812 ← cap valor – Guisclafred de Carcassona → | |
 Comte d'Urgell | |
| 800 – 812 | |
 Comte de Cerdanya | |
| 800 – 812 | |
| Comte d'Osona | |
| 800 – 812 | |
 Comte de Rosselló | |
| 800 – 812 | |
| Comte de Besalú | |
| 800 – 812 | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Ocupador | Carlemany |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Fills | Sunyer I d'Empúries, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Guisclafred de Carcassona, Oliba I de Carcassona, Ermessenda |
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Bel·ló probablement era un magnat del Conflent lleial als carolingis i és el primer comte de Carcassona conegut. Es considera que Bel·ló de Carcassona és l'ancestre de la casa comtal de Barcelona, ja que es creu que era l'avi de Guifré el Pilós.
L'existència de Bel·ló (o també "Dellon") com a primer comte de Carcassona apareix documentada a l'era moderna en cròniques d'Occitània des del segle xviii, particularment a la Histoire générale de Languedoc dels monjos benedictins Claude Devic (o de Vic) i Jean-Joseph Vaissette.[1] Citant aquesta font, així com uns diplomes amb data posterior a 778, també és esmentat a la Histoire du comté et de la vicomté de Carcassonne de Jean Pierre Cros-Mayrevieille (1846).[2] Segons aquest autor, el recent creat comtat de Carcassona estava sota l'autoritat immediata del rei d'Aquitània.
Núpcies i descendents[modifica]
Es va casar l'any 805 amb Nimilda. Van ser fills seus:
- Guisclafred de Carcassona (?-821), comte de Carcassona.
- Oliba I de Carcassona (?-837), comte de Carcassona.
És discutit que fos pare de:
- Sunifred I (?-848), comte d'Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pilós.[3]
- Sunyer I d'Empúries (v800-848), comte d'Empúries-Rosselló i germà de Sunifred.[4]
Notes[modifica]
- ↑ Obra publicada de forma definitiva sota la direcció de M.E. Delanier i anotada per M.E. Mabille i M.E. Bary a Tolosa de Llenguadoc per l'editorial Privat (1872-75). (Es pot consultar parcialment a archive.org.)
- ↑ Cros-Mayrevieille, Histoire du comté et de la vicomté de Carcassonne, Volum I, pp. 130 i 145. (Es pot consultar a Google Books)
- ↑ Segons Ramon D'Abadal, Sunifred era fill de Bel·ló (veg. D'Abadal, Els primers comtes catalans, p. 19.), mentre que altres historiadors pensen que era el seu gendre (com ara, el montpellerí Tastu i altres historiadors occitans, Pierre Ponsich (a "Wifred le Velu et ses frères", article publicat a IBIX, n. 1, setembre de 2000, pp. 55-86) i Archibald Lewis (a The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050, Cap. 6, nota 9), i fins i tot el mateix D'Abadal als seus primers estudis sobre el tema. En aquest cas, seria probablement fill de Borrell I d'Osona i s'hauria casat amb Ermessenda, filla de Bel·ló (tal com ho descriu Miquel Coll i Alentorn a Guifré el Pilós en la historiografia i en la llegenda, p. 108. Aquest text es pot consultar com a Vista limitada a Google Books).
- ↑ Segons P. Ponsich, Sunyer seria membre d'una altra família goda de la regió i no tindria cap parentiu amb Sunifred ni amb Bel·ló. Veg. Josep M. Salrach, Catalunya a la fi del primer mil·lenni, Pagès Editors, Lleida, 2004, p. 124.
| Precedit per: 'Nou títol' |
Comte de Carcassona ?–810 |
Succeït per: Guisclafred |