Bell X-1
 | |
| Tipus | Avió experimental, avió coet i avions X  |
|---|---|
| Fabricant | Bell Aircraft |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Primer vol | 19 gener 1946 |
| Dimensions | 3,3 ( ) × 9,4 ( ) m |
| Operador/s | |
| Propulsor | Reaction Motors XLR11 (en)  |
El Bell X-1, originalment conegut com a XS-1, va ser el primer avió capaç de superar la velocitat del so amb un vol horitzontal, per tant, de travessar la barrera del so.
Història[modifica]
Al començament del 1946, dos Bell XS-1 varen dur a terme una sèrie de proves a l'aeròdrom militar de Muroc (Califòrnia), a les que s'anava augmentant la velocitat progressivament per tal d'obtenir les dades necessàries per dur a terme vols a velocitat supersònica i que van acabar el 10 de novembre de 1947.[1] El 14 d'octubre de 1947, un avió pilotat per Charles Elwood Yeager de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, va assolir la velocitat de Mach 1 i una altitud de 45.000 peus travessant la barrera del so. L'aeronau va ser llançada per la panxa d'un B-29 Superfortress modificat des de 9.000 m d'altitud[2] i va planar fins que va poder dur a terme l'aterrament a una pista. Es va assolir aquesta fita al 50è vol, a una velocitat màxima de Mach 1,06.[3]
El 8 d'agost de 1949, el capità Frank Everest va pujar amb un X-1 fins als 21.925 m. Després de la primera versió se'n van fer 3 més: el X-1A, amb el que Yeager va arribar a una velocitat de 2.655 km/h el 12 de desembre de 1953 i Arthur Murray va pujar fins als 27.435 m d'altitud el 4 de juny de 1954, el X-1B, el X-1D i, l'últim de la sèrie, el X-1E que es va reconvertir a partir del segon X-1 per provar una nova ala d'alta velocitat.[2]
En total, la sèrie d'aparells X-1 van realitzar fins a 231 vols.[2]
Disseny[modifica]
Com que no es tenien molts coneixements sobre velocitats transsòniques els enginyers van escollir pel fuselatge un disseny imitant la forma d'una bala de 12,7 mm i una ala molt prima.[1] L'aeronau era impulsada per un motor de coet Reaction Motors XLR-11-RM3 de 26,7 kN de càrrega i molt poca autonomia.[1] L'aeronau buida pesava 3175 kg, carregada 5545 kg i el pes màxim en envolar-se era de 5557 kg. El primer model de l'avió podia assolir com a velocitat màxima 1.541 km/h, podia arribar a 5 min d'impuls sostingut pel motor i tenia un sostre de servei de 21.900 m.
Aquest avió va ser el primer que es va construir amb intencions d'investigació, sense produir-ne una sèrie i es va pintar de color taronja per poder-lo observar bé, sent batejat pel seu pilot com Glamorous Glennis, pel nom de la seva companya.[1] El seu disseny va ser realitzat a partir de les propostes de la NACA, va ser pagat per la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica i construït per Bell Aircraft Inc. La construcció d'aquesta aeronau va proporcionar dades per al disseny de futures aeronaus d'alt rendiment.
Característiques (X-1)[modifica]
Característiques generals
- Tripulació: 1
- Longitud: 9,45 m
- Envergadura: 8,53 m
- Alçada: 3,3 m
- Superfície de l'ala 12 m2
- Pes buit: 3.175 Kg
- Pes carregat: 6.078 Kg
- Motor: 1× coet Reaction Motors Model 6000 C4 , 2.721 Kg d'empenyiment
Rendiment
- Velocitat màxima: 1.609 km/h
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bell X-1 |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Besse, François. 100 aviones de leyenda (en castellà). Reditar Libros, S.L., 2006, p. 32. ISBN 9788496449268.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en castellà). Edimat Libros, S.A., 2014, p. 67. ISBN 9788497941983.
- ↑ «La Primera Generación de X-1» (en castellà). Dryden Flight Research Center. NASA. Arxivat de l'original el 2022-03-08. [Consulta: 14 febrer 2012].