Benita Uribarrena Bollaín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenita Uribarrena Bollaín
Benita Uribarrena.jpg
Biografia
Naixement 16 març 1922
Durango
Mort 12 octubre 2011 (89 anys)
El Soler
Activitat
Partit Partit Comunista d'Espanya
Unió de Dones Antifeixistes
Branca militar Resistència francesa
Conflicte Segona Guerra Mundial
Modifica les dades a Wikidata

Benita Uribarrena Bollaín (Durango, 16 de març de 1922 - Le Soler, 12 d'octubre de 2011) fou una militant del Partit Comunista d'Espanya i activista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes. Va formar part de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial,[1][2] fet pel qual va rebre distincions per part de l'estat francès.[3]

Benita Uribarrena, filla de Benita Bollaín Bilbao i de Santiago Uribarrena Munitxa, va néixer el 16 de març de 1922 a Durango, capital de la comarca del Durangaldea, Biscaia. La seva mare regentava un quiosc de premsa i era comunista, i el seu pare era ferroviari i socialista. Benita Bollaín va ser detinguda per ser la primera persona de Durango en proclamar i difondre, el dia abans, l'arribada de la Segona República Espanyola. El seu pare, tot i provenir d'una família carlista, va participar activament en lluites obreres, i va morir a causa d'una malaltia provocada per tortures de la guàrdia civil. El seu funeral va ser el primer funeral civil de la història de Durango.[4] Benita Uribarrena era la més jove de quatre germans (Nati, Santiago i María).

Després de la mort del pare, els germans van haver de deixar l’escola i posar-se a treballar. Quan hi va haver l’alçament feixista l’any 1936, Nati i Santiago, que eren membres de les Joventuts Comunistes, van anar a lluitar al front. Benita, María i la seva mare van residir a Durango fins al fatídic bombardeig del 31 de març de 1937, que va provocar més de 290 morts. Van ser evacuades de la seva localitat natal i van emigrar a França a través del buc l'Habana. Allà, va començar a prendre partit i es va dedicar a guiar persones fugitives pels passos fronterers, i a actuar de correu del Partit Comunista d'Espanya en la clandestinitat.[3][5]

Referències[modifica]

  1. ««Tratamos de recoger la parte de historia de nuestro pueblo que ha sido silenciada»». El Correo, 24-03-2017.(castellà)
  2. «Une Solérienne honorée pour son combat antifasciste». Le Travailleur Catalan, 19-10-2017.(francès)
  3. 3,0 3,1 ««Mi madre fue una mujer valiente, sencilla y humilde»». Durangon, 07-10-2017.(castellà)
  4. «Benita Uribarrena Bollaín». Durango 1936.(castellà)
  5. «Dos mujeres vizcainas, clandestinas de la historia». Nabarralde, 29-10-2012.(castellà)