Beorhtric de Wessex

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBeorhtric
Beorhtric coin1.png
Moneda amb el nom del rei Beorhtric.
Biografia
Naixement ?
Reialme de Wessex
Mort 802
Causa de mort enverinat
Lloc d'enterrament Wareham 
  rei de Wessex
786 – 802
Egbert
Grup ètnic Saxons
Activitat
Ocupació governant
Família
Dinastia Casal de Wessex
Cònjuge Eadburh de Mèrcia
Modifica les dades a Wikidata

Beorhtric (també escrit Brihtric) va ser rei de Wessex del 786 al 802, en successió de l'assassinat Cynewulf.

Va tenir una relació propera al rei Offa de Mèrcia. El 787 Beorhtric va presidir el sínode de Chelsea al costat d'Offa, i el 789 es va casar amb una de les filles d'Offa, Eadburh.[1] Les terres que estaven en la frontera entre Wessex i Mèrcia van passar a ser administrades per la cort dels mercis, en són prova d'això les cartes de donacions atorgades per Offa i pel seu fil Ecgfrith. Sembla que la gent de Wessex feien servir indistintament les monedes emeses per Offa. Segons les monedes trobades es pot traçar l'abast dels penics d'Offa per tota la part alta del Tàmesi fins a Wareham, un lloc pertanyent al reialme de Beorhtric.

Segons la Crònica anglosaxona va ser durant el seu regnat que es va produir la primera invasió víking a l'illa de la Gran Bretanya. El 789, els víkings van desembarcar a la costa de Dorset, a prop de l'illa de Portland, on van matar el representant del rei, el portreeve.[2]

Després de la mort d'Offa, el 796, Mèrcia va perdre poder sobre els altres països anglosaxons i potser Beorhtric va exercir una major autonomia. Les dues úniques monedes que s'han trobat amb el seu nom, van ser encunyades en aquest període. Una d'aquestes monedes es va trobar el 1854, a dues milles als afores d'Andover.[3] Pocs anys després, el successor d'Offa, Coenwulf, va restablir el lideratge de Mèrcia. Després del 799, sembla que les relacions entre Beorhtric i els mercis van tornar a la situació anterior de submissió.

Asser, un monjo de la cort d'Alfred el Gran va escriure que Beorhtric havia mort enverinat per la seva esposa i que després ella va cerca refugi en un convent en el país dels francs, però va ser expulsada quan la van trobar trencant els vots en companyia d'un home. La procedència d'aquesta història és dubtosa. A la crònica només es diu que va ser enterrat a Wareham l'any 802, possiblement a l'església de la Mare de Déu.[4]


Referències[modifica]

  1. Fisher, 2014, p. 164.
  2. Cunliffe, 2013, p. 459.
  3. Dolley, 1970, p. 57—59.
  4. Cramp, 2006, p. 65.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim. The Anglo-Saxon Chronicle. Read Books Ltd, 2013. 
  • Cunliffe, Barry. Britain Begins. Oxford University Press, 2013. 
  • Dolley, Michael «The location for the pre-Alfredian mints of Wessex». Proceedings of the Archaeological Society, VII, 1970.
  • Fisher, D J V. The Anglo-Saxon Age C.400-1042. Routledge, 2014. 
  • Cramp, Rosemary. Corpus of Anglo-Saxon stone sculpture in England, Volume 7. Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-726334-1. 
  • Trevelyan, G M. History of England. Longmans, 1947. 
  • Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Londres: Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8.