Bergenia pacumbis
_Sternb._f._ligulata_(Yeo)_(Saxifragaceae)_flower.jpg)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 156235116 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Saxifragaceae |
| Gènere | Bergenia |
| Espècie | Bergenia pacumbis (Buch.-Ham. ex D.Don) C.Y.Wu i J.T.Pan |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Saxifraga pacumbis |
Bergenia pacumbis (Paashaanbhed, Prashanbheda i altres grafies en la medicina tradicional de l'Índia, Ayurveda) és una planta que pertany a la família de les Saxifragàcies. La planta es troba sobretot a l'Himàlaia en zones temperades de Caixmir a Bhutan i en turons de Khasia a l'altura 1500 metres.
Propietats[modifica]
B. pacumbis conté Bergenin compost fenòlic,[1] i afzelequina, un tipus de flavan-3-ol[2] y bergenin.[3]
Farmacologia[modifica]
L'extracte alcohòlic de la planta ha exhibit importants propietats antiinflamatòries, analgèsiques i diürètiques.[4] La fracció purificada de la droga ha mostrat una potent activitat antibacteriana.[4] Purified fraction of the drug has shown potent antibacterial activity.[5] Bergenia ligulata és una planta àmpliament utilitzada al sud d'Àsia, principalment l'Índia i Pakistan, com a medicina tradicional per al tractament de la litiasi o càlculs renals. Les dades indiquen que l'activitat antiurolítica a Bergenia ligulata , intervinguda possiblement a través de l'CaC₂O₄ amb la inhibició de cristalls, amb efectes diürètics, hipermagnesemics i antioxidants, racionalitza el seu ús medicinal per al tractament de càlculs renals.[6] La inhibició màxima del creixement dels cristalls de monohidrat d'oxalat de calci, un mineral que apareix en la majoria dels càlculs renals, es va observar principalment amb extractes aquosos de Bergenia ligulata seguit de Tribulus terrestris, en un estudi de laboratori.[7]
Taxonomia[modifica]
Bergenia pacumbis va ser descrita per (Buch.-Ham. ex D.Don) C.Y.Wu i J.T.Pan i publicat a Acta Phytotaxonomica Sinica 26(2): 126. 1988.[8]
- Bergenia ciliata f. ligulata (Wall.) Yeo
- Bergenia himalaica Boriss.
- Bergenia ligulata Engl.
- Saxifraga ligulata Wall.
- Saxifraga ligulata var. densiflora Ser.
- Saxifraga ligulata var. minor Wall. ex Ser.
- Saxifraga pacumbis Buch.-Ham. ex D. Don[9]
Referències[modifica]
- ↑ (1)Umashankar D.C., Chawla A.S., Deepak M., Singh D., and Handa S.S., Phytochemical AnaLysis 10, 44(1999),(2)Bahl C.P., Murari R., Parthasarathy M.R., and Seshadri T.R., Indian J. Chem. 12, 1038(1974), (3) Jain M.K., and Gupta R., J. Indian Chem. Soc. 39, 559(1962).
- ↑ «High pressure liquid chromatographic determination of bergenin and (+) -afzelechin from different parts of Paashaanbhed (Bergenia ligulata yeo). Umashankar D. Chandra Reddy, Amrik S. Chawla, Mundkinajeddu Deepak, Deepa Singh, Sukhdev S. Handa, 1997». Arxivat de l'original el 2010-08-28. [Consulta: 28 octubre 2014].
- ↑ Simultaneous quantification of bergenin, catechin, and gallic acid from Bergenia ciliata and Bergenia ligulata by using thin-layer chromatography. Dhalwal K.; Shinde V.M.; Biradar Y.S.; Mahadik K.R.; 2008
- ↑ 4,0 4,1 Gehlot N.K., Sharma V.N., and Vyas D.S., Indian J Pharmacol. 8, 92(1976).
- ↑ Pandya K.K., Patel R.B., and Chakravarty B.K., Indian Drugs 27, 415(1990).
- ↑ Antiurolithic effect of Bergenia ligulata rhizome: an explanation of the underlying mechanisms. J Ethnopharmacol. 2009 Feb 25;122(1):106-16. Epub 2008 Dec 11.
- ↑ Joshi V.S. et al. Herbal extracts of Tribulus terrestris and Bergenia ligulata inhibit growth of calcium oxalate monohydrate crystals in vitro. Journal of Crystal Growth, Volume 275, Issues 1–2, 15 February 2005, Pages e1403–e1408
- ↑ «Bergenia pacumbis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 29 març 2014].
- ↑ Bergenia pacumbis a The Plant List
