Bernat II Tumapaler
| Nom original | (fr) Bernard II d'Armagnac  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | dècada del 1020 |
| Mort | 1064 ↔ 1090 |
| Duc de Gascunya | |
| 1039 – 1052 ← Odó de Poitiers – Guillem VIII d'Aquitània → | |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Count of Gascony (en)  (1039–1062)Comte d'Armanyac (1011–1063) |
| Família | Armanyac |
| Cònjuge | Ermengard (en) |
| Fills | Guerau II d'Armanyac, Arnaud Bernard d'Armagnac (en) |
| Pares | Guerau I d'Armanyac i Adelaisa |
| Germans | Odo II of Lomagne (en) , Adelais (en) i Galdis of Armagnac (en) |
Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063. Era el fill del comte d'Armanyac Guerau I Trancalleó (Tranchelion) i d'Adalais d'Aquitània (filla de Guillem V el Gran, duc d'Aquitània i comte de Poitiers, i de la seva segona dona, Brisca, hereva del ducat de Gascunya).[1] El seu sobrenom de Tumapaler o Tumopaillès (potser: acumula-palla en gascó) s'aplicava a un home obac i taciturn.[2][3]
Després de la mort sense posteritat del duc Eudes de Poitiers, va reivindicar la seva herència. El 1040 va entrar en possessió del comtat de Gascunya, és a dir de la part occidental de Gascunya. Però no va poder obtenir el comtat de Bordeus i el títol de duc de Gascunya que el 1044/1052 tornaren a Guiu Jofré (Guillem III de Gascunya, després duc Guiu Guillem VIII d'Aquitània), germanastre del duc Eudes i el segon marit de la seva vídua.[4]
El 1058, Guiu Jofré havent heretat el comtat de Poitiers i el ducat d'Aquitània, li va disputar el comtat d'Armanyac.
Va dotar ricament el monestir de Saint-Mont, prop de Riscle, que havia estat fundat el 1036.
Cap a 1060, va lluitar amb l'arquebisbe d'Auch, sant Austindi, partidari dels ducs d'Aquitània, per al control de la regió. L'arquebisbe funda en aquesta època la ciutat de Nogaro on va aixecar una església i un claustre tenint per objectiu de reunir-hi les assemblees eclesiàstiques en lloc del monestir de Saint-Mont.
Va patir el 1063 una derrota enfront de Guiu Jofré de Poitiers, comte de Bordeus i d'Agen (Guillem VIII d'Aquitània o Guillem VI de Poitiers) a la batalla de La Castelle (entre Cazères i Granada d'Ador), i es va veure obligat a vendre-li per 15.000 sous els seus drets al ducat de Gascunya.[5]
El 1063, després de la seva derrota a la batalla de La Castelle, va cedir el comtat d'Armanyac al seu fill Güerau II. Es va retirar a l'abadia de Cluny o prengué la tonsura, i després al monestir de Saint-Mont, prop de Riscle, on va morir, probablement després de 1079. L'any de la seva mort resta desconegut, perquè es proposen dates diferents: de 1064 fins a 1090.
De la seva esposa Ermengarda, casada el 1035, havia tingut:
- Guerau II († 1095)
- Arnau Bernat († 1080), comte d'Armanyac associat
- potser Gisla, casada amb Cèntul V († 1090), vescomte de Bearn
| Precedit per: Guerau I d'Armanyac |
Comtat d'Armanyac 1020 – 1063 |
Succeït per: Guerau II d'Armanyac |
Notes i referències[modifica]
- ↑ Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, coll. « La Crèche », 1995
- ↑ Pàgina de la obra de Montlezun a Gallica
- ↑ . L'article en rus precisa que es tracta d'un «dispositiu per constituir moles de palla» i confirma el sentit figurat
- ↑ Sota la direcció de Georges Courtès Le Gers. Dictionnaire biographique de l'Antiquité à nos jours, Société Archéologique et Historique du Gers, Auch, 1999 ISBN 2-9505900-1-2
- ↑ . Google Livres : Hélène Débax, Vicomtes et vicomtés dans l'Occident médiéval, Presses universiaires du Mirail, Tolosa de Llenguadoc, 2008 ISBN 978-2858169429
Font[modifica]
- Jean-Justin Montlezun, Histoire de la Gascogne depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, Auch, J.-A. Portes, després Brun, 1846-1850