Bibimys
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Cricetidae |
| Subfamília | Sigmodontinae |
| Gènere | Bibimys  Elio Massoia, 1979 |
| Espècies | |
Bibimys és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.[1] Habita el Con Sud de Sud-amèrica.
Aquest gènere fou descrit l'any 1979 pel zoòleg argentí Elio Massoia.[2]
Les tres espècies tenen poblacions distanciades per centenars de quilòmetres. Les proves fòssils han demostrat que el gènere ha patit una recent contracció de la seva distribució,[3] cosa que permetria explicar que, segons anàlisis filogenètiques, les tres presenten baixos nivells de variació morfològica i genètica.[4]
Les seves espècies es distribueixen des del Brasil i el Paraguai fins al centre-est de l'Argentina. Habiten armenteres altes prop de l'aigua, aiguamolls, boscos humits i selves de galeria.
Referències[modifica]
- ↑ Musser, G. G.; M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. Pàg. 894–1.531 a Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson; D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Massoia, E. (1979). Descripción de un género y especie nuevos: Bibimys torresi (Mammalia - Rodentia - Cricetidae - Sigmodontinae - Scapteromyini). Physis Seccion C los Continentes y los Organismos Terrestres C 38 pp 1-7.
- ↑ Pardiñas, U. F. J. (1996). El registro fósil de Bibimys Massoia, 1979 (Rodentia) en la Argentina. Consideraciones sobre los Scapteromyini (Cricetidae, Sigmodontinae) y su distribución durante el Plioceno-Holoceno en la región pampeana. Mastozoología Neotropical 3: 15-38.
- ↑ D'Elía, Guillermo; Ulyses F. J. Pardiñas and Philip Myers (2005). An introduction to the genus Bibimys (Rodentia: Sigmodontinae): Phylogenetic position and alpha taxonomy. Mammalian Diversification: From Chromosomes to Phylogeography (A Celebration of the Career of James L. Patton) (E Lacey y P Myers, eds.). University of California Publications in Zoology, Berkley, 147-182.
