Bibliotheca Teubneriana
La Bibliotheca Teubneriana, o les edicions Teubner de textos grecs i llatins, és la col·lecció moderna més minuciosa mai publicada de literatura grecoromana antiga (i de part de la medieval). La col·lecció, el nom complet de la qual és Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana, consisteix en edicions crítiques a càrrec de destacats acadèmics. Sempre hi ha un complet aparell crític en cada pàgina, tot i que durant el segle xix algunes editiones minores van ésser publicades sense i amb apèndixs textuals abreujats.
Teubneriana és una abreviatura utilitzada per denotar un volum sol de la col·lecció (de forma completa: editio Teubneriana), i rarament la col·lecció sencera.
Avui, les úniques empreses editorials comparables, que faciliten edicions de referència d'autoritat acadèmica de nombrosos autors antics, són l'Oxford Classical Texts i la Col·lecció Budé (els volums de la qual també inclouen la traducció francesa en pàgines acarades, amb notes). (La Loeb Classical Library, amb traducció anglesa en pàgines acaradesa i notes, té com a objectiu una audiència més general.) En català, la Col·lecció Fundació Bernat Metge segueix el mateix objectiu.[1]
Història de la col·lecció
[modifica]El 1811, Benedictus Gotthelf Teubner (1784–1856) va refundar sota el seu propi nom una línia editorial que havia dirigit des del 1806, la Weinedelsche Buchdruckerei, donant lloc a la casa editorial de B.G. Teubner, de Leipzig (la seva referència, en llatí, in aedibus B.G. Teubneri). Els volums del Bibliotheca Teubneriana van començar a aparèixer el 1849. Tot i que avui les edicions Teubner són relativament cares, a l'origen estaven destinades a respondre a la necessitat d'edicions de baix cost però d'alta qualitat.
Abans de la col·lecció Teubner, les edicions acurades d'autors antics només podien ésser adquirides per biblioteques i academics privats rics, a causa del seu alt preu. Les edicions barates eren farcides d'errors.
En el segle xix, Teubner va oferir tant editiones maiores (amb un complet aparell crític) assequibles per als acadèmics, com editiones minores baratex (sense aparells crítics o amb apèndixs textuals abreujats), per a estudiants. Finalment, va abandonar les editiones minores i Teubner només va publicar edicions de qualitat acadèmica.
Durant el període entre el final de Segona Guerra Mundial i la reunificació alemanya, la casa editorial de B.G. Teubner es dividí en dues empreses, una a Leipzig, a l'Alemanya de l'est, i una altra a Stuttgart, a l'Alemanya de l'oest. Totes dues van oferir volums de la Bibliotheca Teubneriana. Després que la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d'Alemanya, B.G. Teubner va ser també reunificada i la seu es va establir a Wiesbaden.
El 1999, B.G. Teubner Verlag va anunciar la seva intenció per concentrar-se en les publicacions científiques i tècniques. Tots els seus títols d'estudis classics foren venuts a K.G. Saur, un editor amb seu a Múnic. Tot i que els volums nous van passar a aparèixer amb la menció in aedibus K.G. Saur, és va conservar el nom de la col·lecció.
El 2006, l'empresa editorial de Walter de Gruyter va adquirir K.G. Saur, inclosa la Bibliotheca Teubneriana. Des de gener de 2007, la Bibliotheca Teubneriana és publicada per Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
Tipus grec en les edicions Teubner
[modifica]Mentre que la tipografia grega Teubners ha estat subjecta a innovacions al llarg dels anys, un repàs de la col·lecció sencera mostra un elevat grau de consistència. L'antiquada font cursiva utilitzada (amb petites variacions) en la majoria dels volums existents, és immediatament reconeguda pels classicistes i fortament associada amb Teubner.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Estelrich, Joan «La Fundació Bernat Metge». La Revista, 01-07-1922.
- ↑ Davies, Martin. The Classical Tradition, eds. Anthony Grafton, Glenn Most, Salvatore Settis. Harvard: 2010.