Bisbe groc
Euplectes afer  | |
|---|---|
 Euplectes afer afer | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 1,39 g (pes en néixer) 14,5 g (pes adult) |
| Cries | 3,2 |
| Incubació de l'ou | 13 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ploceidae |
| Gènere | Euplectes |
| Espècie | Euplectes afer (Gmelin, 1789) Euplectes afer |
.svg){kind=icon}
El bisbe groc[1] (Euplectes afer) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels plocèids (Ploceidae)[2][3] que habita pantans i vegetació de ribera de la major part de l'Àfrica Subsahariana.[4]
Descripció
[modifica]El bisbe groc fa de 95 a 105 mm de llargada i pesa 15 g. Durant la temporada de cria presenta dimorfisme sexual, és a dir, les característiques observables dels mascles es fan més evidents. Durant la temporada de cria, el mascle té un plomatge distintiu de color groc daurat i negre. El bec d'ambdós sexes és curt i cònic. El color del bec del mascle és negre durant la temporada de cria; en canvi, durant la temporada no de cria, el bec del mascle és de color camussa, igual que el de la femella. Les potes i els peus són de color marró rosat. El mascle té la part inferior de la cara, la gola, el pit i el ventre negres, un ample collar negre a la part posterior del coll i coroneta, front i la coroneta posterior de color groc brillant. Té una taca groga a l'escàpula, i el carpó i el dors són grocs. Les ales i la cua són marrons. Durant la temporada no reproductiva, el plomatge del mascle s'assembla al de la femella. El bisbe groc femella té les parts superiors de color marró pàl·lid, amb ratlles més fosques. La cella és més pàl·lida i les parts inferiors són de color blanc trencat amb fines ratlles fosques al pit i als flancs.[5]
El mascle amb plomatge reproductiu s'assembla al bisbe sedós (E. capensis), però aquesta última espècie és més grossa i no té la coroneta groga. Els mascles i les femelles no reproductives es poden confondre amb els del bisbe vermell meridional (E. orix), però tenen les parts inferiors blanques en lloc de les de color beix d'aquest últim.[6]
Distribució i hàbitat
[modifica]El bisbe groc és originari dels països africans de: Angola, Benín, Botswana, Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Kenya, Lesotho, Libèria, Mali, Mauritània, Moçambic, Namíbia, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Senegal, Sierra Leone, Sud-àfrica, Sudan, Tanzània, Togo, Txad, Uganda, Zàmbia i Zimbàbue. S'ha introduït als següents països: Jamaica, Japó, Puerto Rico, Portugal, Espanya i Veneçuela.[7][8] S'ha observat mascles que han escapat al sud de Califòrnia, on defensaven territoris, tot i que es desconeix si encara són presents a la zona.[9] Prefereix hàbitats com ara praderies, vleis i llacs secs. Li agraden els camps de blat i sorgo, i la vegetació de males herbes al llarg dels aiguamolls.[7][10]
Comportament
[modifica]El bisbe groc s'alimenta d'insectes, cereals i llavors. Viu en estols amb mascles i femelles. En temporades no reproductores, els estols poden contenir teixidors i pardals. El crit és un "xiscle agut, raspós, brunzint, una mica semblant a un insecte: tststststs, tstsit, tstsit, tstststs".[5] La nidificació és de novembre a maig, amb un pic de desembre a març, i els mascles són poligins, però els mascles no es reprodueixen en colònies. Cada mascle construirà dos o més nius ovalats amb una obertura superior, atraient una femella a cada niu omplint-lo amb les pròpies plomes grogues i fent vols d'exhibició. El bisbe groc és gregari i nòmada, i vaguen a les zones de cria en resposta a la pluja.[10] Els nius es construeixen entre tiges de gramínies, cítrics o arbustos. Les tiges, en inclinar-se per l'efecte del vent, ajuda a amagar el niu.[5] La femella pon de dos a quatre ous blancs.[8] La incubació dels ous la fan únicament les femelles i dura de 12 a 14 dies. Els pollets nounats abandonen el niu després d'11 a 13 dies i són completament independents després de cinc setmanes més.[11]
Taxonomia
[modifica]El bisbe groc va ser descrit formalment el 1789 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va classificar amb els trencapinyes del gènere Loxia i va encunyar el nom binomial Loxia afra.[12]
Gmelin va basar la descripció en el "bec gros de ventre negre" que havia estat descrit i il·lustrat el 1776 pel naturalista anglès Peter Brown.[13] Gmelin va especificar la ubicació com a Àfrica, però el 1944 va restringida al Senegal per Claude Grant i Cyril Mackworth-Praed.[14][15] El bisbe groc és ara una de les 18 espècies classificades al gènere Euplectes que va ser introduït el 1829 pel naturalista anglès William Swainson.[16]
Un estudi de genètica molecular publicat el 2019 va trobar que dins del gènere Euplectes, el bisbe dorsidaurat (E. aureus) es va ramificar primer i aquest va ser seguit pel bisbe groc.[17]
Etimologia
[modifica]El nom del gènere Euplectes combina el grec antic «ευ/eu» que significa “fi" o “bo" i el neollatí «plectes», “teixidor”.[18]
L'epítet específic prové del llatí «afer» que significa “Àfrica”.[19]
Subespècies
[modifica]Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[16]
- E. a. strictus (Hartlaub, 1857) – centre d'Etiòpia.
- E. a. afer (Gmelin, 1789) – Mauritània, Senegal i Gàmbia fins a l'oest del Sudan, la RD del Congo i el nord-oest d'Angola.
- E. a. ladoensis (Reichenow, 1885) – sud del Sudan i sud-oest d'Etiòpia fins al nord de Tanzània.
- E. a. taha (Smith, 1836) – sud-oest d'Angola, Zàmbia i sud-oest de Tanzània fins a Sud-àfrica.
Galeria
[modifica]
E. a. afer mascle reproductor a Irvine, Califòrnia, on és una espècie introduïda
Mascle reproductor d'E. a. strictus a les terres altes d'Etiòpia
Mascle reproductor d'E. a. ladoensis dels tròpics orientals. Aquesta subespècie habitualment s'inclou en E. a. taha[20]
_-_Plate_29,_1905_(14732608146),_Euplectes_afer.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Bisbe groc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
- ↑ «Euplectes afer (bisbe groc) - Avibase». Avibase. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ «Euplectes afer (Gmelin, 1789)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 maig 2026].
- 1 2 3 «Species information page – Yellow-crowned (Golden) Bishop». SASOL Bird e-Guide. BirdLife. Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ Sinclair, Ian; Hockey, P. A. R.; Arlott, Norman. The larger illustrated guide to birds of southern Africa. Sinclair, Ian; Hockey, P. A. R.; Arlott, Norman (2005). The larger illustrated guide to birds of southern Africa. Struik, 2005, p. 402. ISBN 978-1-77007-243-8.
- 1 2 «Euplectes afer: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22719164a131990926.en..
- 1 2 «Yellow-crowned Bishop ( Euplectes afer fam. Ploceidae)». Kruger Park Birds & Birding. Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ «A Yellow-crowned Bishop at San Joaquin Marsh Sanctuary» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2024-11-02. [Consulta: 27 maig 2026].
- 1 2 «Yellow-crowned Bishop, Euplectes afer» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-06-10. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ «Euplectes afer (Yellow-crowned bishop, Golden bishop)». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ Gmelin, Johann Friedrich. Systema naturae per regna tria naturae: secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). Lipsiae (Leipzig): Georg. Emanuel Beer, 1789Vol. 1, Part 2 (13th ed.). Lipsiae [Leipzig]: Georg. Emanuel. Beer. p. 857, p. 857.
- ↑ Brown, Peter. Nouvelles illustrations de zoologie: contenant cinquante planches enlumineés d'oiseaux curieux, et qui non etés jamais descrits, et quelques de quadrupedes, de reptiles et d'insectes, avec de courtes descriptions systematiques. Londres: B. White, 1776, p. 58, làmina 24.
- ↑ Grant, C.H.B.; Mackworth-Praed, C.W.. Notes on eastern African birds. vol.65. Bulletin of the British Ornithologists' Club, 1944, p. 9–11 [10].
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.15. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1962, p. 65 [Consulta: 21 maig 2026].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Old World sparrows, snowfinches, weavers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ De Silva, Thilina N; Peterson, A Townsend; Perktas, Utku «An extensive molecular phylogeny of weaverbirds (Aves: Ploceidae) unveils broad nonmonophyly of traditional genera and new relationships» (en anglès). The Auk, 136, 3, 28-08-2019. DOI: 10.1093/auk/ukz041. ISSN: 0004-8038.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Euplectes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 maig 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 35. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 21 maig 2026].
- ↑ «Euplectes afer [taha or ladoensis (Yellow-crowned Bishop [taha or ladoensis]) - Avibase]». [Consulta: 27 maig 2026].
