Blue Stockings Society

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBlue Stockings Society
Dades bàsiques
Tipus entitat moviment social
Modifica dades a Wikidata
Retrat de les Muses del Temple d’Apol·lo, 1778, 52 x 61 cm, de Richard Samuel. Les muses són: Anna Letitia Barbauld (1743–1825), poeta i escriptora; Elizabeth Carter (1717–1806), traductora i escriptora; Elizabeth Griffith (1727–1793), dramaturga i novel·lista; Angelica Kauffmann (1741–1807), pintora; Charlotte Lennox (1720–1804), escriptora; Catharine Macaulay(1731–1791), historiadora; Elizabeth Montagu; Hannah More (1745–1833),escriptora religiosa; Elizabeth Ann Sheridan (de soltera Linley).

La Blue Stockings Society va ser un moviment social i cultural informal de dones de l'Anglaterra de mitjans segle XVIII. La societat posava èmfasi en l'educació i en la cooperació mútua.

La Societat va ser fundada a principis de la dècada de 1750, per Elizabeth Montagu, Elizabeth Vesey i altres, com un grup de discussió literària de dones, un pas revolucionari lluny de les activitats poc intel·lectuals i tradicionals de les dones. S'hi convidava a assistir persones diverses, tant dones com homes, també el botànic, traductor i editor Benjamin Stillingfleet. S'explica que Stillingfleet no era prou ric per tenir el vestuari adequat que incloïa mitges de seda negra i hi assistia amb les mitges de llana blaves. El nom de la societat faria referència a la qualitat informal de les trobades, i a l’èmfasi en la conversa 

per sobre de la moda.[1]

Història[modifica]

The Centre house, 16 Reial Crescent, Bath, la casa va ser utilitzada com a residència i centre d'acollida de les trobades de The Blue Stockings Society d'Elizabeth Montagu.

La Blue Stockings Society d'Anglaterra va néixer al voltant del 1750 i va declinar cap a finals del segle XVIII. Era una organització liberal de dones privilegiades amb interès per la cultura que es reunia i parlava de literatura alhora que convidaven a participar-hi homes cultes. Les líders i amfitriones de The Blue Stockings Society eren Elizabeth Montagu i Elizabeth Vesey. Les dones que es van implicar en aquesta societat eren, en general, més cultes i tenien menys fills que la gran majoria de dones angleses del seu temps. En aquesta època només els homes assistien a les universitats, de les dones s'esperava que dominessin habilitats com la costura i la mitja: Es considerava impropi d'elles saber grec o llatí, i quasi arrogant ser autores i sens dubte indiscret estar informades. Anna Laetitia Barbauld senzillament es va fer ressò del sentiment popular quan es queixava de què les dones no volien anar a les universitats. "La millor manera d'adquirir coneixement per a una dona", va escriure, "és a través de les converses amb el seu pare, germà o amic". A primers del 1800, aquest sentiment havia canviat, i era molt més habitual preguntar-se "per què una dona de quaranta anys havia de ser més ignorant que un noi de dotze", la qual cosa va coincidir amb el declivi de la popularitat de la societat.[2]

Dibuix satíric de Thomas Rowlandson (1756–1827), "Breaking Up of the Blue Stocking Club"  (1815)

Els orígens i nom de la Blue Stocking Society han estat molt discutits entre els historiadors.[3] Hi ha referències primerenques disperses a les mitges blaves que inclouen, en el segle XV, la societat veneciana Della Calza, John Amos Comenius el 1638, i els Covenanters d'Escòcia del segle XVII. El nom de la societat potser va derivar de la moda europea de mitjans segle XVIII quan les mitges negres es duien amb els vestits elegants i les mitges blaves eren més del dia a dia o més informals. Les mitges blaves estaven també molt de moda entre les dones d'aquell temps a París, encara que molts historiadors reivindiquen que el nom de la societat té origen en el fet que la senyora Vesey va demanar a l’esmentat Benjamin Stillingfleet que havia desistit d’assistir a una festa vespertina de la societat perquè no tenia roba adient, que hi anés “amb les seves mitges blaves”. Stillingfleet va esdevenir un convidat popular a les reunions d’aquesta societat.[4]

Objectiu[modifica]

La Blue Stockings Society of England no va tenir socis formals ni quotes d’admissió però es van dur a terme petites i grans reunions en les quals parlar de política estava prohibit però els temes principals de discussió eren la literatura i l'art. Dones instruïdes interessades en aquests debats educatius, de la mateixa manera que els homes convidats. 

En els arxius de The New York Times hi ha un article que es va publicar el 17 d'abril de 1881 on es descriu aquesta societat com un moviment de dones lluny del "vici" i la "passió" pel joc que eren la principal diversió en les festes de l'alta societat. "En comptes d'això, de seguir la moda, la senyora Montagu i unes amigues, la senyora Boscawen i la senyora Vesey, que com ella, estaven afectades per aquesta passió salvatge, ho van resoldre adoptant una posició contra la tirania universal d'un costum que va absorbir la vida i l'oci dels rics que excloïa tota diversió intel·lectual i van fundar una societat on la conversa substituiria les cartes." (1881, The New York Times).

Moltes de les dones de la Blue Stockings Society es van donar suport entre elles en iniciatives com la lectura, treballs artístics i l’escriptura. Moltes van publicar llibres. L'autora Elizabeth Carter (1717–1806) que va publicar assajos i poesia, i va traduir Epictec va ser una defensora membre de la Blue Stocking Society. Anna Miegon, autora contemporània va fer un recull de biografies d'aquestes dones en el Biographical Sketches of Principal Bluestocking Women.

Membres notables[modifica]

*Anna Laetitia Barbauld

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Schnorrenberg, Barbara Brandon (2004), Montagu "Elizabeth (1718–1800)", Oxford Dictionary of National Biography (online ed.), <http://www.oxforddnb.com/view/article/19014 Montagu>. Consulta: 22 abril 2007 (subscription or UK public library membership required)
  2. Smith, Sydney, 1810, Female Education, The Works of the Rev. Sydney Smith, retrieved Aug 28, 2014
  3. NY Times 1881 Article
  4. Bebbington, William George. «Blue-Stocking». A: An English Handbook. 6th. Huddersfield: Schofield & Sons Ltd., 1962, p. 252–3. 
  5. Elizabeth Eger "Boscawen, Frances Evelyn (1719–1805)," Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004 [accessed 16 Dec 2008].
  6. ODNB: Subscription required. Retrieved 18 February 2011.
  7. Boswell's Life of Johnson, ed. Hill, G.B. (1887), vol. IV, p. 108.
  8. 8,0 8,1 8,2 Miegon, Anna, "Biographical Sketches of Principal Bluestocking Women," The Huntington Library Quarterly 65.1/2 (2002): 25-37.
  9. ODNB entry: Retrieved 29 June 2011.
  10. Rhoda Zuk, "Talbot, Catherine (1721–1770)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004 [accessed 16 Dec 2008]

Lectures complementàries[modifica]

Principals fonts
  • Kelly, Gary. Bluestocking Feminisme: Escriptures del Bluestocking Cercle, 1738–1790. London: Pickering & Chatto, 1999. ISBN 9781851965144 
Estudis
  • Clarke, Norma. L'Augment i Caiguda de la Dona de Cartes. London: Pimlico, 2004. ISBN 9780712664677 
  • Eger, Elizabeth. Bluestockings Va mostrar: Portraiture, Actuació i Patronatge, 1730–1830. Nova York: @Cambridge Premsa Universitària, 2013. ISBN 978-0521768801 
  • Eger, Elizabeth. Bluestockings: Dones de Raó de Enlightenment a Romanticisme. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2012. ISBN 9781137018472 
  • Eger, Elizabeth. Dones brillants: 18è-Segle Bluestockings. Haven nova, Ct.: Yale Premsa universitària, 2008. ISBN 9781855143890 
  • Johns, Alessa. Bluestocking Feminisme i britànic-Transferència Cultural alemanya, 1750–1837. Ann Arbor: La Universitat de Premsa de Michigan, 2014. ISBN 9780472035946 
  • Myers, Sylvia Harcstark. El Bluestocking Cercle: Dones, Amistat, i la Vida de la Ment dins Divuitè-Anglaterra de Segle. Nova York: Oxford Premsa Universitària, 1990. ISBN 978-0198117674 
  • Pohl, Nicole i Betty Un. Schellenberg. Reconsiderant el Bluestockings. San Marino, Calif.: Huntington Premsa de biblioteca, 2004. ISBN 9780873282123 
  • Tinker, Chauncey Brewster. "El Bluestocking Club." El Salon i Cartes angleses. Nova York: El MacMillan Empresa, 1915. 123–183. A Biblioteca Oberta

Enllaços externs[modifica]