Vés al contingut

Bodil Begtrup

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBodil Begtrup

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Bodil Gertrud Begtrup Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Bodil Gertrud Andreasen Modifica el valor a Wikidata
12 novembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Nyborg (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSkálholt church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora
1968 – 1973
Ambaixadora
1959 –
Ambassador of Denmark to Iceland (en) Tradueix
1949 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Copenhaguen - Cand.polit. (–1929)
Aalborg Cathedral School (en) Tradueix (–1921) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, diplomàtica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLaurits Bolt Bolt-Jørgensen (1948–1967), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bodil Gertrud Begtrup (12 de novembre de 1903 - 12 de desembre de 1987) fou una activista danesa pels drets de les dones i diplomàtica.

Biografia

[modifica]

El 1929 es va convertir en membre de la junta directiva de l'organització Kvinderådet (Consell de Dones de Dinamarca), el 1931 va ser elegida vicepresidenta, i en el període 1946-49 en va ser presidenta. El 1939 va esdevenir la primera censora cinematogràfica femenina de Dinamarca.

Després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en membre de la delegació danesa a l'Assemblea General de les Nacions Unides. El 1946 fou la presidenta de la Comissió de les Nacions Unides sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, i el 1947 va defensar que la Declaració Universal dels Drets Humans [1]es referís als titulars dels drets com a «tothom» o «tota persona», en lloc d'emprar la fórmula «tots els homes». A més, va proposar la inclusió dels drets de les minories en l'Article 26, sobre el dret a l'educació, però les seves idees eren massa avançades per l'època. Així, doncs, la Declaració Universal de Drets Humans no fa cap menció explícita als drets de les minories, tot i que garanteix la igualtat de drets de totes les persones.[2]

Va ser destinada a Islàndia el 1949 i es va convertir en ambaixadora el 1955 essent la primera ambaixadora dona de Dinamarca.[3][4][5] Va ser signatària de la Carta oberta a les dones del món.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Les dones que van humanitzar la Declaració Universal de Drets Humans – Eulàlia Lledó Cunill». [Consulta: 27 juliol 2019].
  2. «Día de los Derechos Humanos, 10 de diciembre» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2019].
  3. Midtgaard, Kristine (2011). "Bodil Begtrup and the drafting of the Universal Declaration of Human Rights". Scandinavian Journal of History. 36 (4): 479–499. DOI: 10.1080/03468755.2011.599264.
  4. «Dansk Kvindebiografisk Leksikon - Bodil Begtrup», 15-05-2003.
  5. . ISBN 978-87-635-2587-9. 
  6. «An open letter to the women of the world | UN Special» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2019].

Enllaços externs

[modifica]