Bogomil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBogomil
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle X Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox i bogomilisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle X Modifica el valor a Wikidata)
Altres
Condemnat perheretgia Modifica el valor a Wikidata
Manuscrit del Sermó contra l'heretgia dels bogomilistes de Cosmas el Sacerdot.

Bogomil (Богомил) fou un sacerdot búlgar i heresiarca del segle x que fou patriarca fundador del corrent herètic dels bogomilistes, secta gnosticomaniquea que negava el naixement diví de Crist i eren partidaris de tornar als orígens del cristianisme. El seu nom, en eslau antic, significa 'amat de Déu'.

Segons el búlgar Cosmas el Sacerdot, al seu sermó contra l'heretgia dels bogomilistes, Bogomil començà a predicar la seva heretgia a Bulgària durant el regnat de l'emperador Pere I de Bulgària, la qual cosa indica que Cosmas hagué d'haver-lo escrit posteriorment, l'any 969.[1] Així com amb la vida de Cosmas, la vida de Bogomil està envoltada en una boira de misteri i la poca cosa que es coneix d'ell és a través dels sermons escrits en contra seva.[2] Hi ha certa incertesa sobre la seva relació amb el sacerdot búlgar Jeremies o si són la mateixa persona.[3] L'afirmació que Jeremies era "un fill (deixeble) de Bogomil" pot ser una interpolació.[4]

Bibliografia[modifica]

  • Dmitri Obolensky, The Bogomils: a study in Balkan neo-Manichaeism, Cambridge University Press, 1948, p. 117-120, 271-274.
  • H.-C. Puech, A. Vaillant, Le traité contre les Bogomiles de Cosmas le Prêtre. Lutetiae, 1945.

Referències[modifica]

  1. Arnold Joseph Toynbee, Constantine Porphyrogenitus and his world, 1973."
  2. Michael Frassetto, Heretic lives: medieval heresy from Bogomil and the Cathars to ... 2007, p. 12."
  3. Emil Ivanov Georgiev, Literatura na izostreni borbi v srednovekovna, 1966, p. 321.
  4. Zdenko Zlatar, The poetics of Slavdom: the mythopoeic foundations of Yugoslavia, 2007, p. 494.