Brodat iugoslau
El brodat iugoslau, originari de Iugoslàvia, és un brodat molt conegut a Espanya i Portugal, el qual mostra característics motius geomètrics. És enlluernadora la seva senzillesa i sol ser un dels primers tipus de brodat a aprendre. Se sol veure en jocs de taula i en altra roba de llar.
Origen i tradició[modifica]
Aquest punt era utilitzat en els vestits tradicionals de Iugoslàvia. Prevalia en els punys, faldilles i colls de les joves, donant-los un aire alegre a causa dels seus vistosos colors. D'aquí, es va estendre per tot Europa, i en l'actualitat gaudeix de merescuda fama entre els brodadors espanyols i portuguesos. Però en aquests països no va tenir èxit utilitzar-los com a ornaments dins de la vestimenta, de manera que, en poc de temps, es va acabar per prendre la tècnica iugoslava però aplicant aquests motius a la roba de llar: fonamentalment, en els jocs de taula.
Així mateix, en la tradició espanyola i portuguesa d'aquest punt cal una tela de panamà. En aquesta, es passa el fil a través de la mateixa trama de la tela. Això ofereix un òptim acabat: la tasca no té revés en els teixits d'alta qualitat. (En l'apartat següent s'explicarà amb més deteniment el procés.) Tot i els avantatges que ofereix aquesta possibilitat, diverses publicacions espanyoles donen l'alternativa de treballar a tela aida, però com que és impossible seguir el seu entramat, es procedeix a utilitzar els punts lliures (forats) del teixit. Això comporta seriosos problemes: el més important n'és que es fa necessari l'ús de nusos, que empitjoren la qualitat del treball. Un altre contratemps és l'aparició d'un revés, que és preferible suprimir.
Com es fa[modifica]
Ja que es considera un capritx fer-hi nusos, simplement es llisca l'agulla enfilada a través de la trama del teixit, segons indica el desenvolupament de l'esquema. Però això, encara que sembli incorrecte, no té inconvenient si es fa amb cura: la tensió normal de la tela impedeix que la labor es desfaci. Dit això, es continua la labor com mostren les explicacions per realitzar-la. Aquesta regla s'aplica a tots els fils que constitueixen el motiu del brodat. El rastre del fil pot descriure dos motius:
- Una línia recta, seguint sempre el mateix fil de la tela, o
- Nanses, que es desvien de la recta en sentit perpendicular. Generalment, això produeix les característiques palmes (vegeu la imatge) o ones.
Consell especial per centrar la labor: com per a alguns és especialment difícil aquesta qüestió, aquí es resol d'aquesta manera: es doblega el costat de la tela pel que es vulgui començar, per la meitat, i des d'aquí, es comença a brodar amb el primer fil prenent la corresponent meitat del dibuix. D'aquí, se segueix fins a la cantonada, on es conclou. Es repeteix aquesta operació fins a acabar amb el primer fil. A partir d'aquí, se segueix amb la resta fins a acabar el brodat.
Materials recomanats[modifica]
En tot el referent a les tasques (encaix, costura, brodat, etc.) ee solen preferir una sèrie de materials abans que d'altres per la seva resistència, textura o acabat:
- Teles. Com s'ha aclarit, el punt iugoslau es pot brodar tant en teles de panamà com en aida. Preferiblement se solen utilitzar de cotó, perquè el polièster o l'acrílic no tenen una textura adequada. Quant al color, s'usa normalment el blanc, encara que també s'empren tons crus. En els models més moderns, es comencen a utilitzar colors càlids, com vermell o taronja, perquè el joc de colors sigui encara més gran.
- Fils. S'utilitza, unànimement, el fil de Moulin, que és de cotó en la seva totalitat, i les millors marques solen tenir-lo en un ampli catàleg de colors.
- Agulles. S'aconsellen les agulles llargues, perquè la feina avança amb més rapidesa, encara que no hi ha unes directrius traçades.
Usos[modifica]
Per la seva senzillesa i vistositat, el punt iugoslau és usat, com s'ha dit, fonamentalment en roba de llar. Hi ha impressionants jocs de taula amb originals jocs de colors o simplement, amb una única gamma de color. També, multitud de draps i tapets de qualsevol mida. Una altra alternativa interessant seria un joc de cobretovalloles o com a entredós a les tovalloles. Tot i que la majoria dels esquemes són motius continus, van sorgir alguns abecedaris, possiblement per imitació als del punt de creu.