Bromometà
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 93,942 Da |
| Rol | nociu, carcinogen ocupacional i tòxic per al desenvolupament |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CH₃Br |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,73 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 2 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 1,822 D |
| Punt de fusió | −93,7 °C |
| Punt d'ebullició | 3,6 °C (a 760 Torr) |
| Entropia molar estàndard | 246,4 J/(mol K) |
| Moment dipolar elèctric | 1,822 D |
| Pressió de vapor | 1,9 atm (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 10 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 16 vol% |
| Límit d'exposició sostre | 80 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) 0 mg/m³ (cap valor) |
| IDLH | 0,0009725 g/L i 972,5 mg/m³ |
| Potencial d'escalfament global | 3 |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| gas inflamable | |
El Bromometà, normalment conegut com a bromur de metil, és un compost organobromat amb la fórmula química CH₃Br. És un gas incolor no inflamable que es produeix tant per la indústria com biològicament. Té una forma tetrahèdrica i ataca la capa d'ozó. Es va usar molt com plaguicida fins a la seva prohibició, en molts països, a partir de princii de la dècada del 2000.
En els oceans s'estima que els microorganismes marins en produeixen d'1 a 2 mil milions de kg cada any. [1] També en produeixen en petites quantitats plantes terrestres com les de la família de les brassicàcies. Es fabrica industrialment fent reaccionar metanol amb bromur d'hidrogen:
- CH₃OH + HBr → CH₃Br + H₂O
Usos[modifica]
L'any 1999, es va estimar que se'n van produir sintèticament unes 71.500 tones .[2] El 97% es va usar en fumigacions i el 3% per fabricar altres productes.
Referències[modifica]
- ↑ Gordon W. Gribble “The diversity of naturally occurring organobromine compounds” Chemical Society Reviews, 1999, volume 28, pages 335 – 346.doi:10.1039/a900201d
- ↑ «Towards Methyl Bromide Phase Out: A Handbook for National Ozone Units». UNEP, 01-08-1999. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2011. [Consulta: 3 juny 2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromometà |