Buf cardíac

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaBuf cardíac
Tipus troballa en l'auscultació cardíaca
Classificació
CIAP K81
Recursos externs
MeSH D006337
UMLS CUI C0018808
Modifica les dades a Wikidata

Els bufs cardíacs sorolls patològics que es perceben amb una auscultació amb l'ús de l'estetoscopi, i que s'originen per un augment de flux a través d'una vàlvula cardíaca normal, per alteracions de les vàlvules per certes anomalies intracardíaques o extracardíaques.

Quan es practica una auscultació cardíaca habitualment es detecten dos sorolls secs: el primer correspon al tancament de les vàlvula mitral i la tricúspide i el començament de la sístole ventricular (contracció). El segon és degut al tancament de la vàlvula aòrtica i pulmonar i dóna lloc a l'inici de la diàstole ventricular (relaxació). Quan a més es pot sentir un soroll aspiratiu i llarg, se li anomena buf. Per a la seva correcta detecció s’ha de practicar sempre un electrocardiograma i posteriorment un ecocardiograma-Doppler que ens permetrà un correcte diagnòstic i també valorar la gravetat de la possible cardiopatia. És important saber si hi ha alguna malaltia valvular. El buf pot anar des de de la nul·la transcendència fins a arribar a requerir d’una intervenció quirúrgica.

Causes[modifica]

La causa més freqüent de buf cardíac és alguna anomalia de les vàlvules cardíaques. Pot ser que una vàlvula sigui més estreta del normal i això provoqui una acceleració del flux sanguini (estenosi) o que no tanqui bé i es produeixi una fuga en aquesta vàlvula (insuficiència). També hi han algunes malalties congènites no valvulars que ocasionen un buf.