Buf cardíac

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaBuf cardíac
Tipus troballa en l'auscultació cardíaca
Classificació
CIAP K81
Recursos externs
MeSH D006337
UMLS CUI C0018808
Modifica les dades a Wikidata

Els bufs cardíacs sorolls patològics que es perceben amb una auscultació amb l'ús de l'estetoscopi, i que s'originen per un augment de flux a través d'una vàlvula cardíaca normal, per alteracions de les vàlvules per certes anomalies intracardíaques o extracardíaques.

Quan es practica una auscultació cardíaca habitualment es detecten dos sorolls secs: el primer correspon al tancament de les vàlvula mitral i la tricúspide i el començament de la sístole ventricular (contracció). El segon és degut al tancament de la vàlvula aòrtica i pulmonar i dóna lloc a l'inici de la diàstole ventricular (relaxació). Quan a més es pot sentir un soroll aspiratiu i llarg, se li anomena buf. Per a la seva correcta detecció s’ha de practicar sempre un electrocardiograma i posteriorment un ecocardiograma-Doppler que ens permetrà un correcte diagnòstic i també valorar la gravetat de la possible cardiopatia. És important saber si hi ha alguna malaltia valvular. El buf pot anar des de de la nul·la transcendència fins a arribar a requerir d’una intervenció quirúrgica.

Causes[modifica]

La causa més freqüent de buf cardíac és alguna anomalia de les vàlvules cardíaques. Pot ser que una vàlvula sigui més estreta del normal i això provoqui una acceleració del flux sanguini (estenosi) o que no tanqui bé i es produeixi una fuga en aquesta vàlvula (insuficiència). També hi han algunes malalties congènites no valvulars que ocasionen un buf.