Bumin
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 490  | ||
| Mort | 552 (61/62 anys) Turkic Khaganate (en)  | ||
| Kagan | |||
| 551 – 552 – Kara Issik Qaghan (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Tengrianisme i budisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | capitost | ||
| Família | |||
| Família | Ashina | ||
| Fills | A Shina, T'o-po, Kara Issik Qaghan, Muhan | ||
| Pare | Ashina Tuwu | ||
| Germans | Istami | ||
Bumin (mort el 552) fou el primer gran kan dels turcs.
Els turcs eren al segle vi una horda vassalla dels joan-joan i eren coneguts com a T'ou-kiue pels xinesos (Turküt o Türk en turc, traduït per "fort"). Tenien com a kan a T'ou-men (en xinès) més conegut per la seva transcripció de Bumin, que era un vassall lleial. Bumin, després de denunciar a l'horda dels tolös, rebel als joan-joan, va demanar en agraïment (vers 547) la mà d'una princesa joan-joan, però li fou negada. Llavors Bumin es va aliar als Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la mà d'una princesa imperial xinesa (551). A la guerra que va seguir amb els joan-joan, Bumin va conquerir tota Mongòlia i en va expulsar els joan-joan. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon.
Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) kan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals i foren l'origen dels anomenat kanat dels turcs occidentals i kanat dels turcs orientals.