Tallarol trencamates
Curruca conspicillata  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716976 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Curruca |
| Espècie | Curruca conspicillata |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sylvia conspicillata
|
El tallarol trencamates[1] o busqueret(a) trencamates (Curruca conspicillata; syn: sylvia conspicillata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).[2] Es troba al nord-oest d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes i regions costaneres del Mediterrani oriental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Rep el nom de xera[4] al País Valencià.
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie estava classificada en el gènere Sylvia, però el Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) el transferí al gènere Curruca.[5] Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins del gènere Sylvia.[2]
Morfologia[modifica]
- És una espècie petita i de les menys acolorides del seu gènere, amb una llarga cua.
- Fa uns 13 cm de llargària.
- Dors i ales marró apagat, que acaba en una cua gairebé negra a excepció de les dues rèmiges externes blanques, com la major part de les espècies del gènere.
- Cap gris clar amb la gola més clara. Zona ventral apagada.
Reproducció[modifica]
- Poden fer dues cries a l'any, una en Abril o Maig, i una altra en Juliol o Agost. Ubiquen el niu molt baix en arbusts. Els dos membres de la parella fan servir en la construcció, herbes, gramínies i inclús teranyines i pelussa vegetal.
- Ponen 3 – 6 ous (normalment 5) que els dos coven durant 12 o 13 dies. Els pollets romandran al niu unes dues setmanes.
Hàbitat[modifica]
Arriba a les seves majors densitats als aiguamolls i zones properes, però també habita camps secs amb timó d'interior i inclús les formacions de vegetació baixa d'alta muntanya fins als 2000 m d'altitud.[6] Són parcialment migradors. La majoria són sedentaris, però els que viuen al pis de muntanya, en hivern baixen cap a les costes.
Alimentació[modifica]
Insectívor, menja larves, mosquits, erugues i aranyes, que cerca per terra o per les branques baixes dels arbusts.
Distribució geogràfica[modifica]
Cria a l'Àfrica nord-occidental, sud-oest d'Europa (des del Sud de Portugal, fins al sud d'Itàlia) i costes del mediterrani oriental. També a les Illes del mediterrani i atlàntiques com Canàries, Madeira i Cap Verd.
Està present en diferents llocs del Països Catalans, però és més abundant com més al sud i és escàs a les Balears. En algunes zones hi és present tot l'any i en altres només en època de cria.[7] A Catalunya n'hi nidifiquen ha uns pocs centenars de parelles.[8]
Subespècies[modifica]
- Sylvia conspicillata orbitalis, a les illes atlàntiques de Madeira, Canàries i Cap Verd.
- Sylvia conspicillata conspicillata, al nord-oest d'Àfrica i conca del Mediterrani. En hivern arriben fins a Senegal i Níger.
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol trencamates». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 633. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Spectacled Warbler. Curruca conspicillata (formerly as: Sylvia conspicillata)» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ www.cervantesvirtual.com%2FdescargaPdf%2Ftresor-del-valencia-meridional-diccionari-tematic-i-fraseologic-969664
- ↑ «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Fitxa del tallarol trencamates a l'Enciclopèdia de las Aves. SEO Birdlife Rev. 08/06/2014 (castellà)
- ↑ Estrada, J.; Jutglar, J.; Llobet, T.. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Edicions, 2010, p. 222. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ «Tallarol trencamates». SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, 2013. [Consulta: 10 març 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tallarol trencamates |