Còlob d'Angola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Còlob d'Angola
Colobus angolensis.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Cercopithecidae
Gènere: Colobus
Espècie: C. angolensis
Nom binomial
Colobus angolensis
Sclater, 1860
Mapa de distribució
Mapa de distribució

El còlob d'Angola (Colobus angolensis) és un primat de la família dels cercopitècids. La llargada del cos és de 50–68 cm, mentre que la cua mesura 70–83 cm. El pes és de 6–12 kg i els mascles són bastant més grans que les femelles. El nom «còlob» deriva de la paraula grega per dir «mutilat» perquè a diferència d'altres primats, els còlobs no tenen polzes.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

El còlob d'Angola manca de polze, igual que tots els altres còlobs. La resta de dits s'han alineat convertint-se en un arc corbat que actua com un ganxo flexible.

Les seves potes posteriors són més llargues que les extremitats davanteres. Tenen coixinets a les natges i les ungles aplanades. Aquestes són característiques comunes de tots els primats del vell món. La seva estructura òssia és molt lleugera, fet que li permet una millor adaptació a la vida arbòria.

El color predominant és el negre, però els costats del musell i les espatlles són de color blanc. La cua també acaba en un floc blanc. Les cries neixen completament blanques i comencen a canviar el seu pelatge al dels adults als tres mesos d'edat.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El còlob d'Angola és natural d'Àfrica. La seva distribució va des de Kenya fins a Angola.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El seu hàbitat poden ser tant selves plujoses com boscos secs de la costa, boscos de bambú, de muntanya... Se sap que pot habitar fins als 3000 m d'altitud.

El còlob és el més arborícola de tots els primats africans, rarament descendeix dels arbres.

Utilitza les branques com trampolins elàstics per impulsar-se i saltar cap a altres arbres (els seus salts poden assolir els 15 metres de longitud).

La seva dependència dels boscos fa que siguin un bon indicador de l'estat de les selves on viuen.

Estructura social[modifica | modifica el codi]

Aquest primat viu en grups que van des de dos a vint individus normalment. S'han observat grups de fins a 50 individus.

Normalment els grups estan formats per un mascle dominant, diverses femelles i les seves cries. Cada grup té un territori ben definit, que defensa en front d'altres grups.El mascle dominant s'encarrega de de defensar el territori mentre que la femella dominant lidera el grup. Els mascles fan forts rugits, però tot i el seu caràcter territorial les baralles entre membres del mateix grup són escasses.

Les femelles romanen en el mateix grup durant tota la vida. En canvi, els mascles joves deixen el grup natal per iniciar grups amb altres mascles joves fins que són capaços de formar la seva pròpia bandada.

Comportament[modifica | modifica el codi]

És un primat diürn. Els membres de la manada tenen cura dels infants. Tot i això, la mortalitat infantil és força alta.

No hi ha una època concreta d'aparellament, tot i que la major part tenen lloc en l'època de pluges. Hi ha un augment dels naixements entre el setembre i l'octubre.

Les femelles donen llum de mitjana, un cop cada 20 mesos. La cria és transportada en l'abdomen de la mare, on s'agafa al seu pelatge.

En els primers mesos és cuidat durant unes 3-5 hores al dia per altres membres del grup. Quan arriben als 7 mesos comencen a jugar amb altres cries, a mesura que creixen els jocs simulen cada cop més combats i baralles simulades. Es creu que la coloració dels nounats és una adaptació per a que altres femelles del grup s'hi sentin més atretes i compartir la càrrega de cuidar la cria amb la mare. Ja que l'energia invertida en la cria dels fills juntament amb una dieta força pobra generen estrès en les mares.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La seva dieta es basa en fruites, llavors i fulles. Principalment fulles tendres que troben a les copes dels arbres. El seu estómac complex, format per tres càmeres els permet digerir la cel·lulosa. A més, són capaços de processar fins i tot fulles tòxiques que altres primats no poden consumir, gràcies a alguns bacteris fermentadors del seu intestí. Degut a l'escàs valor nutricional de la seva dieta, han de dedicar moltes hores al dia alimentar-se. Consumeixen entre dos i tres kg de fulles al dia (un terç del seu pes corporal). El seu comportament i sistema digestiu és semblant al d'animals remugants com les vaques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kingdon, J., Struhsaker, T., Oates, J. F., Hart, J. F., Butynski, T. M., De Jong, Y. i Groves, C. P. Colobus angolensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 4 gener 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còlob d'Angola Modifica l'enllaç a Wikidata