Cànon de Pachelbel: diferència entre les revisions
m [r2.5.2] Robot afegeix: an:Canon de Pachelbel |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
== Popularitat == |
== Popularitat == |
||
És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famosos de la [[música barroca]]. Escrita cap al [[1680]], des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. Es fàcil de poder escoltar-lo formant part de recopilacions discogràfiques de música clàssica, al costat d'obres com l'[[Ària de la suite en re]] de [[Bach]], o l'[[Adagio d'Albinoni|Adagio]] d'[[Albinoni]]. |
És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famosos de la [[música barroca]]. Escrita cap al [[1680]], des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. Es fàcil de poder escoltar-lo formant part de recopilacions discogràfiques de música clàssica, al costat d'obres com l'[[Ària de la suite en re]] de [[Bach]], o l'[[Adagio d'Albinoni|Adagio]] d'[[Albinoni]] (una falsificació no escrita per aquest compositor). |
||
Originalment el [[Cànon (música)|Cànon]] anava seguit d'una [[Giga]] escrita en la mateixa [[tonalitat]], però habitualment s'interpreta el cànon sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressió d'[[acord]]s, una successió harmònica que també trobem en la [[música popular]]. |
Originalment el [[Cànon (música)|Cànon]] anava seguit d'una [[Giga]] escrita en la mateixa [[tonalitat]], però habitualment s'interpreta el cànon sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressió d'[[acord]]s, una successió harmònica que també trobem en la [[música popular]]. |
||
Revisió del 23:56, 30 nov 2010
El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor titulada "Canon i Giga en Re Major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo).
Popularitat
És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famosos de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. Es fàcil de poder escoltar-lo formant part de recopilacions discogràfiques de música clàssica, al costat d'obres com l'Ària de la suite en re de Bach, o l'Adagio d'Albinoni (una falsificació no escrita per aquest compositor).
Originalment el Cànon anava seguit d'una Giga escrita en la mateixa tonalitat, però habitualment s'interpreta el cànon sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressió d'acords, una successió harmònica que també trobem en la música popular.
Estructura
És un cànon melòdic a tres veus instrumentals i es fonamenta, tant harmònicament com estructuralment, en un baix de dos compassos:
.svg)
