Ca l'Hereu Nou
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilobí d'Onyar (Selva) | |||
| Localització | Veïnat de l'Onyar. Vilobí d'Onyar (Selva) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 32520 | |||
Ca l'Hereu Nou és una obra del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
L'edificació nova de ca l'Hereu és una construcció d'estil "indiano" de mitjan segle xix, de 10 per 20 metres de planta, tres pisos i coberta de vessants a laterals, que el 2014 es troba en molt mal estat.[1] La façana principal està orientada a llevant i presenta una composició simètrica. A la planta baixa hi ha un portal quadrangular central amb inscripció a la llinda "AGOST 28 DE 1893". A banda i banda, hi ha finestres amb reixes de ferro forjat treballades on es llegeixen les inicials de la propietària, RGH, a la dreta, i 1856, a l'esquerra. Al pis de sobre hi ha tres obertures amb barana de balustrada de pedra i al superior, tres finestres, dues de les quals estan cegades.[1]
Les dues façanes laterals presenten porxos amb galeria superior d'arcs de mig punt. La que dona a nord, de cinc arcs i, la del sud de tres arcs. La cara posterior té un cos quadrangular sortint on es troba l'escala.[1] Tot el perímetre del coronament de l'edifici presenta una gran cornisa que amaga la teulada a vessants a laterals.[1] L'interior presenta l'estructura tradicional de tres crugies amb una sala central que distribueix les habitacions a costat i costat. Les cobertes dels diferents àmbits són de volta de mocador i n'hi ha una que imita una volta de creueria. A les galeries trobem volta de revoltons amb bigueta de ferro.[1]
Història[modifica]
Aquest edifici va ser bastit per la propietària de ca l'Hereu Rita Gironès Hereu d'origen cubà, parenta d'un Hereu que va anar a fer les amèriques. Es va edificar com a segona residència però sembla que pràcticament no va ser utilitzada. L'any 1940 va ser rehabilitada pel pare de l'actual propietari, Lluís Hereu.[1]