Ca l'Isabel Coris Vilas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tossa de Mar (Selva) | |||
| Localització | C. Sant Miquel, 8. Tossa de Mar (Selva) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 33527 | |||
Ca l'Isabel Coris Vilas és un edifici del municipi de Tossa de Mar (Selva). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És un edifici entre mitgeres d'estructura rectangular i de tres crugies, amb quatre plantes i terrassa a la superior. La coberta és de doble vessant a façana, per sobre de la terrassa original. La façana està arrebossada i pintada de blanc.[1] La planta baixa consta de tres obertures i d'un sòcol de més d'un metre recobert de làmines de pedra de pissarra. Pel que fa a les obertures, hi ha un gran portal emmarcat per grans blocs prismàtics de pedra calcària de Girona i amb la llinda en forma d'arc rebaixat. La porta, de doble obertura i de fusta, està treballada amb motius geomètrics i vegetals en dos nivells. Les finestres, una a cada cantó de la porta, destaquen per les motllures de les parts superiors i inferiors i per les reixes de ferro de forja pintades de color verd formades per prims barrots que verticals creuats per tres, també fins, barrots horitzontals.[1]
El primer pis té tres obertures amb balcó de ferro de forja, decorat en dos nivells i pintat de color verd. El balcó central és lleugerament més emergent que els laterals.[1] El segon pis també té tres balcons amb base de pedra de Girona (formada per tres blocs) i barana de ferro, de decoració idèntica, encara que tots tres són de la mateixa mida, com els laterals del primer pis.[1] Després d'una cornisa senzilla amb un ràfec de dues fileres de rajola hi ha dos nivells de terrassa, una amb una balustrada senzilla i l'altra fruit de l'ampliació del pis superior.[1] Pel que fa als interiors, són decorats amb plafons de ceràmica pintada en forma de sòcols.[1]
Història[modifica]
És una casa originària de finals del segle xviii, quan s'urbanitzà la zona al voltant de la nova església parroquial i de l'Hospital de Sant Miquel, reformada a principis del segle XX (1908).[1] La llinda de la porta principal porta gravada la data de finalització de les obres que li han donat la seva aparença actual, 1908.[1] Durant la dècada de 1980 la casa fou restaurada exteriorment i interiorment.[1]
Referències[modifica]
