Ca n'Àngel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esparreguera (Baix Llobregat) | |||
| Lloc | Camí a Can Roca | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 18502 | |||
Ca n'Àngel és una masia d'Esparreguera (Baix Llobregat), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
[modifica]Antigament era coneguda com a Mas Febrer de la Muntanya.[1][2] El 1561, Jaume Febrer era membre del consell de la vila, i el 1642, ho era Macià Febrer. El 1667, els propietaris eren els hereus del Can Comelles, i el 1694 Joan Comelles, botiguer de Barcelona. A la mort de Joan Francesc Comelles del Puig, els seuw béns foren administrats per Bernat Glòria i Bosch, juntament amb la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera.[2]
El 1863 apareix per primera vegada amb la denominació actual,[1][2] i a principis del segle xx, el propietari era el Dr. Sans de Sarrià. El 1934, la masia fou venuda per en Gil Ortega a la família Marimon.[2]
Descripció
[modifica]Està format per dues construccions adossades i comunicades, orientades cap a llevant. La més antiga, del segle xvii, consta de planta baixa i pis. La porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellat i hi destaca un rellotge de sol circular a la façana i un contrafort al xamfrà. Està arrebossada però els marcs de les obertures o les dovelles de la porta són de carreus de pedra vista. Les finestres estan disposades sense cap ordre aparent. La coberta és a dues aigües acabada amb una canalera i feta de teula àrab.[1]
La construcció anterior enllaça amb la més recent, datada de principis del segle xx, a través del primer pis, perllongant el balcó de balustrada. Consta de planta baixa amb un porxo, pis i golfes amb una galeria d'arcs de mig punt a cada planta. La coberta és a dues aigües feta de teula àrab però l'espai de les galeries queda com un cos independent. El conjunt està tancat per un barri amb dependències aïllades que funcionen com a corrals.[1]