Cafèambllet.com

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cafè amb llet (revista))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquescafèambllet
Cafè amb llet
Cafeambllet.svg
Tipus revista
Tema Informació general
Llengua Català
Periodicitat Mensual
Àmbit Catalunya
Fundació 2004
Direcció Associació de Reporterisme Som Atents
Estat Espanya
Difusió Distribució gratuïta
Enllaços
Lloc web [www.cafeambllet.com www.cafeambllet.com]
Modifica dades a Wikidata

La revista cafèambllet va néixer el 2004 com a publicació en paper, local i gratuïta amb l'objectiu de donar cobertura informativa a Blanes. La revista va ser fundada per Marta Sibina i Camps i Albano Dante Fachin. El 2005 la revista va ampliar la seva zona de distribució passant-se a distribuir a la resta de la comarca de La Selva i l'Alt Maresme. A partir de 2014 i gràcies al suport de més de 2.000 mecenes,[1][2] la revista arribar a imprimir 145.000 exemplars gratuïts a tot Catalunya, convertint-se –a l'abril de 2014– en la publicació periòdica en català amb més exemplars.

Segona etapa: denúncia de l'opacitat sanitària[modifica | modifica el codi]

Presentació de Cafè amb llet a Cardedeu, el 2012

L'any 2011 Albano Dante Fachín inicia una investigació sobre el funcionament dels hospitals públics de Blanes i Calella i la seva gestió. Com a resultat d'aquesta investigació al març de 2011 s'inicia la publicació d'una sèrie d'articles denunciant l'opacitat i les irregularitats de la Corporació Salut Maresme i La Selva, gestora dels dos hospitals.

Al febrer del 2012 els responsables de la revista publiquen un vídeo titulat "El major robatori de la història de Catalunya"[3] on denuncien que l'opacitat descoberta als hospitals de Blanes i Calella és extensible a tot el sistema sanitari català.

Ràpidament el vídeo arriba a les 500.000 visites i provoca una important controvèrsia a l'àmbit local[4][5][6] arribant a provocar la demanda d'explicacions al Parlament de Catalunya per part de diversos grups de l'oposició.[7]

Denuncia per danys a l'honor[modifica | modifica el codi]

El 3 d'abril del 2012 Josep Maria Via –assessor d'Artur Mas en matèria sanitària– denuncia la revista i els seus responsables pels suposats danys al seu honor que li ocasiona el vídeo. El demandant reclamava al jutjat número 37 de Barcelona la destrucció del vídeo així com una indemnització de 20.000 euros. La defensa va anar a càrrec de l'advocat José Aznar qui va oferir els seus serveis de manera gratuïta. El judici es va celebrar el 27 de setembre del mateix any i el 23 d'octubre la jutgessa Maria Millán Gisbert va condemnar la revista i els seus responsables a destruir el vídeo, a pagar una multa de 10.000 euros i a publicar la sentència a la revista. Els mateixos responsables de la revista ho van comunicar a través d'un nou vídeo titulat ‘Ens han condemnat’.[8]

La condemna va aixecar un enorme debat sobre la llibertat d'expressió a Catalunya i va tenir un important ressò mediàtic a Catalunya, a la resta d'Espanya i fins i tot a escala internacional, arribant la notícia a ser publicada a The Washington Post.[9] Periodistes com Jordi Évole, Pere Rusiñol, Albert Lladó, Lali Sandiumenge o David Fernàndez van ser alguns dels molt ciutadans que van signar el manifest «Més cafèambllet» que qualificava la sentència com «alarmant, [...] no només perquè la justícia ha resolt el ‘cas cafèambllet’ amb rapidesa i molt abans que hagin arribat als jutjats els casos de corrupció que ha revelat, sinó també perquè suposa una amenaça a la llibertat d'expressió i d'informació i per al periodisme crític i independent».[10]

La sentència també va ser criticada per Reporters Sense Fronteres,[11] mitjans de comunicació[12] i juristes[13][14]

Disconformes amb el veredicte els responsables de la revista van interposar un recurs i el 25 de febrer del 2015 finalment van ser absolts.[15]

Tercera etapa: edició catalana[modifica | modifica el codi]

El 15 de febrer de 2014 els editors de la revista llencen una proposta per aconseguir finançar quatre edicions especials d'una tirada de 145.000 exemplars «per explicar allò que no expliquen els mitjans en mans de la banca». La idea era fer una revista gratuïta que pogués ser repartida a bars, hospitals, comerços, transports públics i llocs de pas.[16] Amb aquest objectiu posen en marxa una campanya de Verkami per recollir els diners necessaris.[17] Gràcies a les aportacions de 1.619 mecenes, el 23 d'abril surt al carrer la primera edició per a tot Catalunya amb un total de 145.000 exemplars, el que va convertir-la en la publicació periódica amb més exemplars de Catalunya.

Paral·lelament l'edició local de la revista publicava el seu últim número després de deu anys al carrer. La decisió va ser presa pels seus responsables per poder dedicar tots els recursos a la nova edició nacional. Un cop editats els primers quatre números es va endegar una segona campanya per finançar les següents quatre edicions, sota el títol: «En un país normal el poder té por de la premsa».[18]

L'abril del 2015 la revista porta nou edicions al carrer, amb més d'un milió d'exemplars distruibuïts. Es finança gràcies a les aportacions de prop de mil socis, no accepta subvencions ni publicitat institucional ni d'empreses de l'IBEX.[19]

El 12 de maig de 2015 Albano Dante anuncia que deixa de participar en la revista per poder-se presentar a les primàries de Podem.[20] Això faria que la revista canviés de direcció i passés a mans de l'Associació de Reporterisme Som Atents, amb Cristina Garde com a periodista i dissenyadora gràfica, Gerardo Santos com a periodista i editor, Laia Seró com a periodista, i Yeray S. Iborra també com a periodista.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Que el cafèambllet arribi a tot Catalunya».
  2. «En un país normal, el poder té por de la premsa.».
  3. «El robatori més gran de la història de Catalunya: Destrucció del vídeo + Vídeo Part 1 + Part 2».
  4. «ICV-EUiA de Blanes denúncia falta de transparència de la CSMS».
  5. «Primer contacte entre la CSMS i els portaveus polítics». Ràdio Calella.
  6. «La Sindicatura obre un informe sobre la CSMS».
  7. «ERC vol aclarir els comptes de la Corporació de Salut». Ràdio Calella.
  8. «Ens han condemanat».
  9. Khazan, Olga. «Catalans fight libel fine with YouTube videos» (en anglès). The Washington Post, 31-10-2012.
  10. «Destacados periodistas firman un manifiesto de apoyo a la revista Cafè amb llet». La Marea.
  11. «Una revista española sentenciada a pagar 10.000 euros de multa por investigar corrupciones en el sistem de salud catalán» (en castellà).
  12. Nota de premsa: «El Grup Barnils es solidaritza amb els editors de Cafèambllet». Grup Barnils, 27 setembre del 2012.
  13. Boix Palop, Andrés. «Derecho a informar, interés público y derecho al honor» (en castellà), 24 octubre del 2012.
  14. Jiménez Villarejo, Carlos. «‘Cafèambllet’, una sentencia pusilánime» (en castellà). La Lamentable, 6 novembre del 2012.
  15. Castedo, Antía «La Audiencia anula la condena contra los editores de la revista ‘Cafeambllet’» (en castellà). El País, 25 febrer del 2014.
  16. «Perquè fem una revista gratuïta en paper?».
  17. «Que el cafèambllet arribi a tot Catalunya!». Verkami.
  18. «En un país normal el poder té por de la premsa». Verkami.
  19. «La informació, o la paguem entre tots o la paga La Caixa».
  20. Dante Fachin, Albano «Canvi important al Cafèambllet « Narracions a mig camí» (en català). Narracions a mig camí, 12-05-2015 [Consulta: 12 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cafèambllet.com Modifica l'enllaç a Wikidata