Cal Campaner (Santa Maria de Palautordera)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cal Campaner
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Maria de Palautordera (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Nou, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 41′ 32″ N, 2° 26′ 44″ E / 41.69231°N,2.44553°E / 41.69231; 2.44553
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41711 Modifica el valor a Wikidata

Cal Campaner és una casa de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una casa de dos cossos entre mitgeres de carener paral·lel a la façana i coberta a dues vessants de teula, aixecada a diferent nivell, perquè cada cos és d'una època diferent. Consta de planta baixa i pis. Els murs, que són de paredat, estaven arrebossats i pintats. La porta és d'arc de mig punt amb unes dovelles molt llargues de granit. La finestra de la sala, que era d'arc conopial, va ser traslladada quan es va fer la nova rectoria al segle xx, i en el seu lloc es va fer una senzilla obertura rectangular. Les altres finestres són de llinda plana amb permòdols a les impostes. Actualment amenaça ruïna i la coberta s'ha enrunat. La porta d'accés i la finestra de la planta baixa han estat tapiades recentment.[1]

Finestra d'arc conopial

Història[modifica]

Tot i no conèixer la documentació de la casa, cal Campaner era conegut també per cal Rector, cosa que voldria dir que era l'antiga rectoria de Santa Maria de Palautordera. En el fogatge de 1497 hi ha registrat Mossèn Antoni rector i mossèn Bernat beneficiat que possiblement ja vivien en aquesta casa. En el fogatge de 1553 hi ha registrats mossèn Pere Pau vicari i mossèn Joan Crivilles prevere.[1]

L'any 1855 s'hi va instal·lar la casa consistorial fins a principis del segle xx.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Campaner
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cal Campaner». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2017].