Cal Maguerola (Torrefeta i Florejacs)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cal Maguerola
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
arquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Altitud438 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSedó (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Baix, 18 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 43′ 55″ N, 1° 15′ 37″ E / 41.73202°N,1.26021°E / 41.73202; 1.26021
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC34783 Modifica el valor a Wikidata

Cal Maguerola o Cal Magarola és una casa de Sedó, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Edifici de tres plantes i golfes. A la façana sud (carrer Baix) hi ha una entrada rectangular moderna, a la seva dreta hi ha una fornícula amb reixa. A la planta següent hi ha dues finestres rectangulars amb forja i un balcó de forja. Al següent pis hi ha dues finestres amb ampit i al centre un balcó de forja. Totes aquestes obertures tenen motllura esglaonada. Al darrer pis hi ha sis finestres d'arc escarser, amb dos balcons interiors.[1]

A la façana oest (carrer Travessera de baix), a la planta baixa, hi ha una obertura rectangular on hi ha una font, hi ha una gran vidriera a l'esquerra. A la planta següent hi ha un balcó i una finestra amb reixa, al pis següent hi ha dues finestres. A les golfes onze obertures d'arc escarser.[1]

Història[modifica]

Tradicionalment en la memòria popular es recorda encara, amb especial consideració, el lligam de veïnatge de la família Magarola i el nucli de Sedó. Significatiu és, en aquest sentit, el refrany dedicat a aquesta família, tan repetidament pronunciat, que diu: “Qualsevol sigui comte o baró, prefereixo ser Magarola de Sedó”.[1]

La família Magarola té un pes específic a la Barcelona del segle xvii, amb alguns figurants entre la relació de presidents de la Generalitat; una branca d'aquesta família la trobem a la vila d'Anglesola, a l'actual comarca de l'Urgell, i des d'aquí es vincularia amb el petit nucli de Sedó, a la comarca de la Segarra, tal com hem pogut constatar a partir de la consulta del fons notarial de L'arxiu Històric Comarcal de Cervera.[1]

Pere Joan de Cornellana, mercader de Sedó, casat amb Maria Cornellana [Busquets], va morir sense descendència i mitjançant disposició testamentària tot el seu patrimoni va passar a mans de la seva neboda, la donzella Anna Maria Busquets (filla de la germana de la seva esposa, també del mateix nom). En principi, aquesta va quedar com a fideïcomissària, és a dir, com a persona que rep un llegat amb l'encàrrec de transmetre'l a un tercer, en aquest cas als possibles fills pòstums de Pere Joan de Cornellana (aquest encàrrec constava en document certificat fet pel prevere, rector de Sant Donat de Sedó, Rvd. Francesc Castell). Com que no quedaren fills de Pere Joan de Cornellana a qui traspassar el llegat, aquest va quedar a mans seves.[1]

Anna Maria Busquets es va casar amb Manuel de Magarola, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a la vila d'Anglesola. Així ho constatem en un document de 1656, en el qual es parla de la creació i venda d'un censal per part dels cònjuges Magarola per poder fer front, com a hereus de Pere Joan de Cornellana, al pagament de la meitat del deute que aquest havia contret envers el senyor de La Sisquella, Joan Gomar. Del matrimoni entre Manuel de Magarola i Anna Maria Busquets van néixer tres fills: Josep, Francesc i Miquel. En fer testament l'esmentada Anna Maria va fer hereus per l'ordre en què els hem citat els seus tres fills, de manera que l'un substituïa a l'altre si moria sense fills legítims i naturals; en donar-se aquest cas amb els dos primers, finalment va quedar el patrimoni en mans del tercer fill, Miquel de Magarola i Busquets. Així és doncs, com va establir-se la relació entre la família de Magarola i el poble de Sedó on va heretar una substanciosa propietat que consta inventariada en un document notarial de 7 de novembre de 1682. Aquest document d'inventari és força interessant no solament perquè podem establir fidedignament de quina casa n'era propietària la família Magarola: “Primo, de tota aquella casa ab[u]n portal obrint, situada en lo lloch de Sedó, y en lo carrer de Baix, la qual afronte a sol ixent ab la casa de JOseph Roca, a mitgdia ab lo carrer de Baix, a ponent ab lo carrer del forn y a tremuntana ab lo camí que va de Riber a Tarroya...”. És a dir l'edifici que actualment limita, pel nord i pel sud respectivament, amb els carrers Major i de Baix.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Maguerola
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cal Maguerola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2017].