De planta rectangular, coberta a dues vessants. Té planta baixa i dos pisos, el superior és una galeria (vuit arcs de mig punt) i al primer pis dos balcons que centren la façana. Dins, conserva el celler (tres arcs de pedra i un de totxo) d'aspecte medieval. Se li adossen altres cossos a la part posterior, un d'ells -i corresponent a la part posterior del celler- amb contraforts que reforcen la idea de construcció medieval.[1] Hi ha tres arcs de mig punt de pedra, un d'ells de maó, que són suportats per un pilar central. Actualment, des del 1988, és una casa de colònies. I va ser totalment rehabilitada.[1]
Els Mas van ser propietaris de la masia des del 1420, suposem que des de l'enfranquiment dels serfs per part dels senyors de Torrelles, fins a la dècada del 70 del segle xx. Durant el segle xix, els Mas van anar a viure a Sants de Barcelona, per la por a les guerres carlines. Durant aquest temps se li deia Cal Xic, que era el mot dels masovers que hi van viure. El darrer Mas va cremar la documentació existent, i se'n coneix poc de la seva història. El Mas l'havien restaurat i ampliat al voltant del 1850. Era un mas important i dels més grans de Torrelles. Va arribar a tenir més de cinquanta parcers, una part important de la població de Torrelles. Produïen vi, oli i tenien un bòbila (que encara es conserva) on es van fer part dels maons de l'església i rectoria neogòtica de Torrelles.[1]
↑ 1,01,11,2«Cal Mas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 novembre 2015].
