Cala Salionç
| ||||
| Tipus | Platja i platja d'arena daurada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tossa de Mar (Selva) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 50 ( ) × 80 ( ) m | |||
La cala Salionç és una cala del nord del municipi de Tossa de Mar (Selva), encaixada en un tram de costa rocallós farcit de caletes. Es troba en un entorn residencial i limita a nord i a sud amb penya-segats[1] Amb el mateix nom, a prop de la carretera que uneix Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar hi ha el Mas Salionç i més al sud entre Cala Giverola i Cala Pola, la Torre de Cala Salionç. Hi desemboca la Riera de Salionç, que neix a Sant Grau d'Ardenya, al massís de Cadiretes.[2]
Orientada a l'est, la platja de Cala Salionç és de sorres gruixudes, graves i còdols, i té una amplada de 29 metres, i una llargada de 94 metres.[3] El pendent d'entrada a l'aigua és molt fort.[1]
L'Agència Catalana de l'Aigua efectua un control quinzenal de la qualitat de l'aigua, durant la temporada de bany, amb el resultat d'excel·lent.[1]
La urbanització massiva d'aquest encisador paratge de la Costa Brava va començar el 1965, quan se la va arribar a anomenar la "Brasília del Mediterrani".[4] Va començar amb torres i xalets, però va acabar amb molts d'edificis d'apartaments.[5]
Donada la seva situació a mig tros entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, a mitjans de la dècada dels anys 60[6] es va acondicionar la carretera entre Llagostera i Cala Salionç, que travessa el massís de Cadiretes i passa pel cantó de l'Ermita de Sant Grau. Cal tenir en compte que la carretera actual (dita dels dies de l'any perquè té aproximadament 365 revolts) entre Tossa i Sant Feliu no es va construir fins ben entrat el segle XX, i que fins llavors la connexió per terra entre aquestes dues poblacions es feia per un camí veïnal que passa per Sant Grau i Sant Baldiri i no pas arran de la costa.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cala Salionç». Agència Catalana de l'Aigua.
- ↑ Crestas, Pako. Les platges de la Costa Brava. De Blanes a Palamós. Valls: Cossetània, juny 2011, p. 94-95. ISBN 978-84-9791-895-4.
- ↑ «Platges i Dunes de Catalunya». Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge, Universitat de Girona. [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ «Sitios de Gerona, Los. 28/8/1966.». [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ «Sitios de Gerona, Los. 26/10/1978.». [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ «Sitios de Gerona, Los. 5/6/1966.». [Consulta: 15 juliol 2023].