Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.

En el informe de Muhammad Sultan sobre la campanya es diu que va seguir la via de Darabjirdi, després Tarum o Tarim (a la frontera del Fars amb Kirman), acompanyat de Jahan Shah i Saif al-Din, però aquest es va haver de quedar malalt a Kerbal. Va arribar a Hormuz exterminant a tots els que s'oposaven i allí se li va unir el príncep Rustem procedent de Kazerun i Fal. A més altres amirs havien sotmès diversos governants locals: l'amir Jalal Ahmad havia sotmès a Gehrom i Lar; l'amir Ideku Barles havia enfilat cap a Kirman i havia sotmés la província de Kigh i Makran, que va saquejar fins a la plana de Dasht Ali. Reunits tots a Hormuz van conquerir set fortaleses comercials. El rei d'Hormuz, Muhammad Shah, es va haver de refugiar a Gehrom i va demanar la pau que li fou acordada mitjançant un tribut anyal de 600.000 dinars. Ideku i el seu germà es van quedar a Jiroft per controlar qualsevol intent de revolta. El príncep aleshores va tornar a Xiraz i d'allí al país que Yazdi anomena Khurestan i ha de ser Khuzestan. Hajji Saif al-Din, recuperat, es va dirigir a la cort via Yadz.

Quan Muhammad Sultan tornava a la cort, un personatge que l'acompanyava anomenat Jamal al-Din al-Firukuí el va intentar matar però no li va sortir be i només el va ferir lleument; l'assassí va fugir cap a les muntanyes i va caure per un precipici i es va matar; els servidors del príncep que el perseguien, van trobar el cadàver i li van tallar el cap que van portar a Muhammad Sultan. El príncep va seguir el seu camí a la cort i després de passar per Burudjird i Hamadan, va passar cap a Rayy i el Khurasan en direcció a Samarcanda.

Bibliografia[modifica]

  • Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 68.