Can Vivot
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | marquesat de Vivot  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa senyorial | |||
| Arquitecte | Isidro González Velázquez (Reforma 1810) | |||
| Construcció | segle xiv - segle xix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| Localització | Palma | |||
| ||||
| Catàleg | 06/23 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 22 juny 1973 | |||
| Identificador | RI-51-0003909 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Casa de Sureda (segle XVII–segle XX) | |||
Can Vivot és un palau senyorial de tipus residencial ubicat al carrer de Savellà, a Palma. També se'l coneix pels noms de Can Sureda, Can Peralada i Cal Marquès de Son Vivot.[1] El 2021 es començaren a fer visites guiades a la part més monumental de la casa.
Història[modifica]
El casal està conformat per la reunió de diverses cases contigües, principalment la Raconada d'en Berard i l'Alberg d'en Clapers, que tenen els orígens al segle xiv; d'aquest període es conserva qualque element de la façana i nombrosos vestigis a la planta baixa, entre els quals un celler de volta de canó d'origen islàmic.[1] Durant la Germania, els propietaris, Romeu Desclapers i Fuster i Margalida Bartomeu i Valentí, foren del bàndol dels mascarats i s'hagueren de refugiar a Bellver, moment en el qual el casal fou saquejat pels agermanats. A la mort de Margalida Bartomeu heretà la casa el seu nét Gregori de Villalonga i Desclapers; d'aquesta manera la casa passà als Villalonga i passà a ser coneguda com a Can Villalonga Gran. Gregori hi va fer una reforma important, de la qual es conserven unes grans sales austeres. La seva nora, Maria Despuig i de Rocabertí, amplià el casal amb una part de la veïna casa dels Armengol, i aprofità per fer grans reformes a la casa. La seva única filla Magdalena de Villalonga i Despuig es casà amb Joan Miquel Sureda i de Santacília, de la casa de Sureda, dels quals fou hereu el seu fill Joan Sureda i Villalonga, qui més tard rebria el títol de marquès de Vivot, el qual acabaria per donar nom a la casa que, mentrestant, passà a anomenar-se Can Sureda.[2]
Joan Sureda i Villalonga, primer marquès de Vivot, va dur a terme una reforma profunda de l'antic habitatge i encara afegí qualque casa veïna, entre les quals la Gabella de la Sal d'en Catlar.[1] La reforma començà el 1700 en el nou estil barroc, però hagué d'interrompre les obres per causa de la Guerra de Successió: pel seu suport a Felip de Borbó va ser detengut i condemnat a mort a Barcelona per conspiració. Finalment aconseguí salvar la vida i tornar a Mallorca el 1714, guanyada la guerra, on acabà les obres de la casa. És per aquest motiu que en l'obra nova hi ha moltes de referències a Felip V.[2]
El 2005 el casal era propietat de Pere de Montaner i Sureda, comte de Savellà.
Arquitectura[modifica]
L'edifici és de planta rectangular amb façana a dos carrers. L'accés principal es troba al carrer Savellà. La façana és molt sòbria en comparació al seu interior. Hi trobam dos patis interiors típics del barroc mallorquí, amb arcades i columnes bombades de marbre vermell amb capitell d'ordre corinti. Al fons del pati trobam l'escala imperial de tres trams que en arribar al primer replà es desdobla en tres i arriba a una llotja amb tres arcs de mig punt.[1]
L'interior és també barroc, i en podríem destacar els estucs i les pintures al fresc. Algunes de les decoracions s'atribueixen a l'artista italià Giuseppe Dardarone.[1][3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Vivot |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Vivot». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 222-223. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Historia». Can Vivot. [Consulta: 18 gener 2022].
- ↑ Medel, Ramon. Manual de viajero en Palma de Mallorca. El Drac editorial, 1989 (ed. facsímil), p. 109.