Marquesat de Vivot
| Tipus | marquesat jurisdiccional i títol nobiliari  |
|---|---|
| Data | 25 maig 1717 – |
| Estat | Espanya |
| Seu | Can Vivot |
El Marquesat de Vivot és un títol nobiliari concedit el 25 de maig de 1717 a Joan Sureda i Villalonga de part del rei Felip V pel seu suport en la causa felipista durant la Guerra de Successió.[1][2] El marquesat fou atorgat sobre unes terres de la família que havien estat propietat dels Vivot, als quals succeí una branca dels Sureda que, a partir de llavors, prengué el cognom Sureda de Vivot; posteriorment, aquesta branca s'extingí i bona part de les antigues propietats dels Vivot passaren a la branca major dels Sureda.[3][4] El títol nobiliari donà nom a la casa dels marquesos de Vivot, Can Vivot, reformada profundament pel mateix Joan Sureda i Villalonga, primer marquès de Vivot.
Fins al segle xx, el títol va anar lligat a la branca major dels Sureda. El darrer marquès de Vivot que pertangué a aquest llinatge, Joan Miquel Sureda i de Verí, mort el 1912, també havia heretat els títols de comte de Peralada, vescomte de Rocabertí i comte de Savellà, després de la mort sense fills de Joana Adelaida Rocabertí de Dameto i Verí.[a] A la seva mort, la seva filla Bàrbara Sureda i Fortuny heretà els títols de marquesa de Vivot i vescomtessa de Rocabertí, mentre que la seva germana Josepa heretà els de comtessa de Savellà i comtessa de Peralada, i els títols es dividiren. Bàrbara, però, morí sense fills, i els títols passaren tots als descendents de Josepa, casada amb Pere de Montaner i Gual: els seus fills Pere (comte de Savellà) i Antoni (marquès de Vivot, heretat de la seva tia Bàrbara, i comte de Peralada); els fills d'aquest, Pere (comte de Peralada, heretat de son pare, i vescomte de Rocabertí, heretat de la seva bestia Bàrbara) i Joan Miquel; i el fill d'aquest darrer (marquès de Vivot, heretat del seu avi).[4][5]
Marquesos de Vivot
[modifica]Aquesta és la llista dels marquesos de Vivot.[5]
| Titular | Parentiu | Període | |
|---|---|---|---|
| I | Joan Sureda i Villalonga | - | 1717-1752 |
| II | Joan Miquel Sureda i de Togores | Fill de l'anterior | 1752-1775 |
| III | Joan Sureda i de Verí | Fill de l'anterior | 1775-1807 |
| IV | Joan Miquel Sureda i de Verí | Fill de l'anterior | 1807-1836 |
| V | Joan Sureda i de Boixadors | Fill de l'anterior | 1836- |
| VI | Joan Miquel Sureda i de Verí | Fill de l'anterior | -1912 |
| VII | Bàrbara Sureda i Fortuny | Filla de l'anterior | 1912-1970 |
| VIII | Antoni Montaner i Sureda | Nebot de l'anterior | 1970- |
| IX | Miquel Joan Montaner i Cànaves | Net de l'anterior | Actualment |
Notes
[modifica]- ↑ Joan Miquel heretà aquests títols com a net patern d'Aina de Pacs Boixadors i Cotoner, germana de Joana de Rocabertí Boixadors i Cotoner, comtessa de Peralada i Savellà i vescomtessa de Rocabertí, morta el 1862.
Referències
[modifica]- ↑ Bover, Joaquim Maria. Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca. Palma: Impremta Guasp, 1836, p. 116 [Consulta: 10 gener 2022].
- ↑ Bover, Joaquim Maria. Nobiliario Mallorquín. Palma: Impremta Gelabert, 1850, p. 383 [Consulta: 10 gener 2022].
- ↑ Bover, Joaquim Maria. Nobiliario Mallorquín. Palma: Impremta Gelabert, 1850, p. 431 [Consulta: 10 gener 2022].
- 1 2 «Sureda». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 56. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 Vidal i de Barnola, Lluís Alfonso «Títols nobiliaris de Mallorca (IV)». Paratge, 8, 1997, p. 34-35 [Consulta: 10 gener 2022].
