Vés al contingut

Canònica de Santa Maria de Roca-rossa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:02, 3 set 2009 amb l'última edició de EVA (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

41° 40′ 44.12″ N, 2° 38′ 10.34″ E / 41.6789222°N,2.6362056°E / 41.6789222; 2.6362056

Canònica de Santa Maria de Roca-Rossa

La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una esglésiaamb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau. En la documentació, només apareix Santa Maria com una església o santuari i no és fins el 1177 quan consta l'existència del monestir amb una comunitat de religiosos. Sembla que els monjos de l'abadia agustiniana de Santa Maria de Vilabertran tingueren una intervenció directa en la fundació del priorat de Roca Rossa. Amb tot però, desconeixem si l'església de Santa Maria de Roca Rossa fou consagrada.

La seva breu etapa d'esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat agustiniana de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.

El 1592, el priorat de Roca Rossa passa a formar part de la nova diòcesi de Solsona. Amb la mort del darrer prior el 1630 s'incorpora definitivament a aquella seu episcopal. Els canonges de Solsona s'encarregaren de cobrar les rendes del priorat de Roca Rossa però pràcticament abandonaren el manteniment dels seus edificis monàstics. El 1667 ja no hi havia cap sacerdot i la pròpia església era un magatzem de fusta. Al segle XVIII l'església tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixecà una masia L'església es va mantenir sencera fins a mitjans segle XX quan va començar l'espoliació i degradació definitiva fins avui que ja s'ha ensorrat part de la volta.

Llibres

  • PONS I GURI, Josep M.: El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, Fundació Noguera, Barcelona, 1984.
  • VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: "Santa Maria de roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme)", a L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2000.