Can Bacardí (Sant Andreu de Llavaneres)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | Segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc, obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) | |||
| Localització | Urb. Can Bacardí. Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 8918 | |||
.JPG)
Can Bacardí és un edifici de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
.JPG)
Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos. Originàriament tenia un sol pis, però després d'unes reformes se n'hi va afegir un altre. També es canvià el sentit de la teulada. La coberta és a dues aigües. La façana principal té esgrafiats, molt ben conservats. Hi ha un portal d'arc rebaixat. A la primera planta hi ha tres balcons amb llindes de pedra i amb una discreta decoració. Adossades a la casa hi ha les corts, de considerables dimensions.[1]
Història[modifica]
La família Bacardí figura com a propietària al cadastre de 1720. Al segle xix hi hagué una reforma important de la casa.[1]
Per herència, la finca ha passat a l'actual propietari, Camil Julià de Bacardí, marquès de Julià, casat amb Dolores Díez de Ribera y Guillanos, comtessa d'Almodóvar.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Bacardí |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Bacardí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].