Vés al contingut

Can Bellapart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Bellapart
EpònimBellapart Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Pau (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Martí
Map
 42° 10′ N, 2° 34′ E / 42.17°N,2.57°E / 42.17; 2.57
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC10920 Modifica el valor a Wikidata

Can Bellapart és una obra de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És una casa situada als límits de la Vall de Sant Martí, als peus de la serralada de Sant Julià del Mont. Té planta rectangular i un teulat a dues aigües fent pendent vers les façanes principals. Fou bastida amb carreus mal escairats excepte a les obertures. Can Bellapart ha sofert moltes remodelacions; una no fa gaires anys, per tal d'adaptar-la com a segona residència. Conserva, que sigui remarcable i com a prova de la seva antiguitat, la porta principal i una petita finestreta.[1]

Història

[modifica]

Els orígens de la població de la Vall de Sant Martí són incerts: es creu que un camí prehistòric la creuava, essent després emprat, tant per grecs com per romans, per comunicar Emporium amb la Vall de Bas. Documentalment la notícia més antiga que s'hi té versa sobre la consagració de l'església de Sant Martí el 989. Dins d'aquesta vall hi ha masoveries esplèndides que mai, ni amb la minva de l'agricultura, han estat deshabitades; tals com Les Feixes, Can Sala, El Ventós, etc. ens evoquen encara les primeres pairalies dels orígens baronials. Altres masos, como La Boixeda, El Camó, Camprodon, Les Boïgues de Vivó i d'altres, foren bastides o restaurades i ampliades als segles XVII i xviii.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Can Bellapart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].