Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta hi ha un portal que devia servir als carruatges, amb una llinda d'una sola peça (1763) i carreus escairats als brancals. Al seu costat hi ha una porta més estreta, només amb carreus a la part superior dels brancals. Al primer pis s'obren dues finestres amb llindes de pedra, carreus carejats als brancals i replanells. És interessant la galeria, composta per dos finestrals d'arcs escarsers i amb una barana de fusta, sota la teulada. Aquestes estructures urbanes són paral·leles a les galeries de les masies de la comarca, també d'època moderna. La façana acaba amb un ràfec sostingut per un embigat de fusta que protegeix la galeria.[1]
El carrer de Barcelona es va formar a partir d'uns assentaments unifamiliars aïllats que al segle xviii, amb la construcció de cases noves, s'agruparen i configuraren un dels carrers que donà consistència a un nucli de població diferenciat de les cases de pagès i del castell. Aquesta zona continua sent el centre de Tona, de manera que les cases, malgrat alguns hagin estat modificats o hagin perdut el concepte de casa unifamiliar, han estat habitades ininterrompudament.[1]
↑ 1,01,1«Casa al carrer Barcelona, 33». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 octubre 2017].
.jpg)
