Cangurs: diferència entre les revisions
m Bot: Rv. edic. de 85.50.132.158 (disc) a vers. 6020083 de EVA (bot) (disc) |
|||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
Degut a la llargada dels ses peus, el cangur no pot caminar correctament i per a desplaçar-se a velocitats baixes utilitza la seva cua com a trípode; així pot moure els seus peus una passa cap endavant. |
Degut a la llargada dels ses peus, el cangur no pot caminar correctament i per a desplaçar-se a velocitats baixes utilitza la seva cua com a trípode; així pot moure els seus peus una passa cap endavant. |
||
Su reproducción es sexual y varía mucho con las especies. El canguro rojo es un reproductor oportunista, ya que se aparea y reproduce cuando las condiciones estacionales son favorables para la cría de la prole. Los canguros grises procrean durante todo el año, pero paren más crías en los meses de verano, pues salen de la bolsa en la época ideal, la primavera. Otras especies tienen una estación reproductora más restringida. |
|||
El galanteo puede durar unas pocas horas o prolongarse 2 ó 3 días. El macho sigue a la hembra que está en celo, husmeando con frecuencia la abertura de la bolsa urogenital y tocando la cola de la hembra con la pata. El ualabi macho hace característicos movimientos laterales y sinuosos con la cola, que producen chasquidos; el apareamiento puede ser breve o durar más de una hora, como en el caso del canguro gris. |
|||
En bastantes especies, como el cuoca, el apareamiento tiene lugar después del parto (estro post partum); en estos casos se suele producir un blastocito en reposo, que se desarrolla más tarde, cuando la cría del parto anterior abandone el marsupio. Las crías nacen entre los 28 y 36 días tras el apareamiento, estando aún muy poco desarrolladas, sin pelo y con los ojos y oídos aún embrionarios y sin función.[4] Los canguros rojos hembras, que pesan unos 27 kg paren una cría de tan solo 800 miligramos de peso.[4] El parto es rápido, y en cuanto queda libre la cría comienza a avanzar hacia la mama, moviendo su cabeza de un lado a otro arrastrandose a lo largo del vientre materno, y una vez dentro del marsupio, toma firmemente la mama en la boca, y el extremo de ella se dilata hasta llenar la cavidad bucal.[4] Todo el proceso tiene lugar en unos pocos minutos.[4] Permanecen en la bolsa unos 8 meses, pero siguen volviendo a ella para mamar alrededor de seis meses más; en ese tiempo ya habrá nacido otra cría. Los jóvenes suelen relacionarse con sus madres hasta que alcanzan la madurez sexual. Normalmente nace una sola cría, pero se han dado casos de nacer gemelos. Miden hasta tres metros de altura y cuando nacen llegan a medir entre veinte y treinta centímetros. |
|||
==Terminologia== |
==Terminologia== |
||
Revisió del 21:52, 28 gen 2011
El cangur o cangurú (cangurú ve de l'anglès Kangaroo pronunciat [kang-guh-roo] [kaŋ′guru]) és un marsupial que habita a Austràlia.
Un cangur és qualsevol dels grans macròpodes (la família dels marsupials que inclou també els ualabis i els cangurs arborícoles amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ample per a referir-se a tots els membres de la família dels macròpodes.
Hi ha tres espècies de cangurs:
El cangur roig (Macropus rufus), el qual és el cangur més gran i el més gran dels marsupials existents actualment. Els cangurs rojos ocupen el centre àrid i semiàrid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'alçada i pesar 85 kg.
El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur roig, però vist més sovint, ja que el seu rang cobrix l'àrea oriental fèrtil del continent.
El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de grandària menor i trobat al sud de l'Austràlia occidental, sud d'Austràlia prop de la costa i en la conca del riu Darling.
Els cangurs tenen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. Popularment els cangurs són coneguts com l'animal més representatiu d'Austràlia. Com a tal, és molt comú trobar cangurs en joguets i souvenirs del continent.
El salt
Els cangurs són els únics animals grans que es desplacen fent salts. El salts, que els fan impulsant-se amb les dues cames a la vegada, són un mètode de locomoció ràpid i econòmic. La velocitat del desplaçament comfortable d'un cangur vermell és d'uns 20-25 km/h, però pot arribar als 70 km/h en distàncies curtes. Els cangurs grisos són capaços de fer salts de 3 metres d'alt i 13'5 de llarg.
Degut a la llargada dels ses peus, el cangur no pot caminar correctament i per a desplaçar-se a velocitats baixes utilitza la seva cua com a trípode; així pot moure els seus peus una passa cap endavant. Su reproducción es sexual y varía mucho con las especies. El canguro rojo es un reproductor oportunista, ya que se aparea y reproduce cuando las condiciones estacionales son favorables para la cría de la prole. Los canguros grises procrean durante todo el año, pero paren más crías en los meses de verano, pues salen de la bolsa en la época ideal, la primavera. Otras especies tienen una estación reproductora más restringida.
El galanteo puede durar unas pocas horas o prolongarse 2 ó 3 días. El macho sigue a la hembra que está en celo, husmeando con frecuencia la abertura de la bolsa urogenital y tocando la cola de la hembra con la pata. El ualabi macho hace característicos movimientos laterales y sinuosos con la cola, que producen chasquidos; el apareamiento puede ser breve o durar más de una hora, como en el caso del canguro gris.
En bastantes especies, como el cuoca, el apareamiento tiene lugar después del parto (estro post partum); en estos casos se suele producir un blastocito en reposo, que se desarrolla más tarde, cuando la cría del parto anterior abandone el marsupio. Las crías nacen entre los 28 y 36 días tras el apareamiento, estando aún muy poco desarrolladas, sin pelo y con los ojos y oídos aún embrionarios y sin función.[4] Los canguros rojos hembras, que pesan unos 27 kg paren una cría de tan solo 800 miligramos de peso.[4] El parto es rápido, y en cuanto queda libre la cría comienza a avanzar hacia la mama, moviendo su cabeza de un lado a otro arrastrandose a lo largo del vientre materno, y una vez dentro del marsupio, toma firmemente la mama en la boca, y el extremo de ella se dilata hasta llenar la cavidad bucal.[4] Todo el proceso tiene lugar en unos pocos minutos.[4] Permanecen en la bolsa unos 8 meses, pero siguen volviendo a ella para mamar alrededor de seis meses más; en ese tiempo ya habrá nacido otra cría. Los jóvenes suelen relacionarse con sus madres hasta que alcanzan la madurez sexual. Normalmente nace una sola cría, pero se han dado casos de nacer gemelos. Miden hasta tres metros de altura y cuando nacen llegan a medir entre veinte y treinta centímetros.
Terminologia
El mot anglès kangaroo prové del mot gangurru en la llengua guguyimidjir, parlada al nord-est d'Austràlia i que es refereix concretament a la subespècie del cangur gris.[1] Aquest nom fou recollit per primera vegada amb les formes "kangooroo" o "kanguru" el 4 d'agost del 1770, per James Cook a la vora del Riu Endeavour, on ara hi ha Cooktown (Queensland), quan el seu vaixell "HM Bark Endeavour" va estar varat durant unes set setmanes per tal de reparar els danys soferts a la Gran Barrera de Corall.[2]
Un mite molt estès sobre l'origen del mot anglès kangaroo és que equivaldria a la frase en llengua australiana que voldria dir "no us entenc" (en anglès, "I don't understand you").[3] Segons aquesta llegenda urbana, Cook i el naturalista Sir Joseph Banks es trobaven explorant la zona quan es van trobar amb aquest sorprenent animal desconegut per a ells. Van preguntar a un aborígen com es deia i aquest va respondre "Kangaroo", suposadament amb el sentit de "No us entenc", però que Cook hauria près pel nom de la bèstia. El mite del cangur fou desmentit, però, a la dècada de 1970 pel lingüista John B. Haviland quan estudiava el poble guguyimidjir a Queensland,[4] tot i que encara hi ha qui li segueix donant crèdit avui en dia.
Bibliografia
- Dawson, Terence J. 1995. Kangaroos: Biology of the Largest Marsupials. Cornell University Press, Ithica, Nova York. Segona impressió: 1998. ISBN 0-8014-8262-3.
- Flannery, Timothy Fridtjof i cols. 1996. Tree Kangaroos: A Curious Natural History. Reed Books, Melbourne. ISBN 0-7301-0492-3
- Underhill D (1993) Australia's Dangerous Creatures, Reader's Digest, Sydney, Nova Gal·les del Sud, ISBN 0-86438-018-6
- Weldon, Kevin. 1985. The Kangaroo
Referències
- ↑ Etymology of mammal names. Retrieved January 7, 2007.
- ↑ «Kangaroo - Captain Cook's Journal». Project Gutenberg. [Consulta: 31 desembre 2006].
- ↑ http://www.word-detective.com/110999.html#kangaroo"
- ↑ Haviland, John B. «A last look at Cook's Guugu-Yimidhirr wordlist». Oceania, vol. 44, 3, 1974, pàg. 216–232 [Consulta: 13 abril 2008].
Enllaços externs
- El "Kangaroo Genome Project" a la Australian National University
- Skippy Size Me 2004 ABC informe sobre la indústria del cangur.
- Dades d'interès sobre cangurs
