Capella del Calvari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Capella del Calvari
Imatge
Dades
TipusCapella Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIX
Característiques
Estil arquitectònicHistoricisme
Altitud152 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaGirona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Torre Gironella, muntanya del Calvari. Girona
 41° 59′ 02″ N, 2° 50′ 07″ E / 41.983959°N,2.835363°E / 41.983959; 2.835363Coord.: 41° 59′ 02″ N, 2° 50′ 07″ E / 41.983959°N,2.835363°E / 41.983959; 2.835363
IPA
IdentificadorIPAC: 21564
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de la Catedral de Girona) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Capella del Calvari és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És una església d'una nau, amb absis carrat a l'exterior, però poligonal a l'interior. Nau de dos trams, amb nervis i claus de volta. Exterior molt senzill. Façana amb porta d'arc de punt d'ametlla i dos pilastres laterals que sostenen els dos vessants del teulat, a manera de frontó. Els laterals són llisos i amb els contraforts de les arrencades dels nervis de l'interior. A banda i banda de l'absis hi ha sengles saletes de mides diferents amb portes de llinda resta i òculs al damunt. L'església és de coberta a dues aigües. El conjunt s'aixeca sobre una plataforma de terra i muret de conteniment.[1]

El Calvari[modifica]

Itinerari del Via Crucis a la muntanya del Calvari, o de la O, que naixent del carrer del barri de la Torre de Gironella corre sinuosament per la muntanya fins a arribar a un dels punts més alts (capella més important), on en una mena d'esplanada s'hi situa l'església dedicada al culte. El camí es marca en un seguit de capelletes tancades on hi ha elements ceràmics que presenten les estacions del Via Crucis.[1]

Les Creus - Torre Gironella[modifica]

El Calvari de Girona - Capelletes del Via Crucis.jpg

Itinerari des del carrer de la Torre Gironella fins a la capella del Calvari. El formen 14 capelletes que indiquen les estacions del Via Crucis. Les capelletes són de quatre costats, obrint-se un al públic i per una mena de fornícula d'arc de punt rodó, protegida per reixa. Dins, uns quadres de ceràmica de forma quadrada, de marc de terra cuita amb motllures i dins rajoles pintades a mà. Les ceràmiques són de la Bisbal. L'element es clou amb un teulat de llosana de pedra i a dos aigües. Exteriorment remolinats. Totes són iguals, excepte la que representa l'enterrament de Jesús al Sepulcre, i que té dos cossos laterals sobresortits. L'itinerari va a demostrar, per les sinuositats i els desnivells, el mal camí de Jesús en la seva Passió.[1]

Història[modifica]

Podria datar-se del 1878. S'ha modificat molt al llarg del temps. Durant la Guerra Civil és cremada i malmenada. El campanar que hi havia és enderrocat. Del 1940 al 1945 es reconstrueix per un tal Josep Esteve, i el 1942 es restauren les creus del Via Crucis amb la col·laboració d'en Joan Geli i en Pere Omedes. E s torna a obrir al culte el 19 de febrer de 1950. Al 1971 un camió va malmetre la primera de les estacions, que fou reconstruïda pel veïnat.[1]

Els orígens es podrien remuntar a Miquel Adroher i Lluch, qui amb molt esforç personal podria haver bastit una primer construcció senzilla. L'argenter de la imatgeria que havia abans de la Guerra Civil va ser n'Enric Tarrés i Bertran.[1]

S'hi celebraren amb seguretat els Via Crucis dels 1907, 1910, 1912 i 1919, començant cada any des de diferents llocs. Actualment encara s'usa del Via Crucis popular.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella del Calvari
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Capella del Calvari». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica]