Treta de ballesta
Aplicat a les ballestes medievals (i posteriors) una treta[1] o un tret es el terme genèric per a un projectil de ballesta.[2] En la parla popular és freqüent esmentar com a sagetes els projectils de la ballesta. De fet una sageta no és, ni ha estat mai, un projectil adequat per a una ballesta. El terme sageta és ambivalent.
- Una sageta té una llargària de 60 cm o més.
- Una treta de ballesta (cairell, virató,... etc) fa uns 30 cm de llarg.
Comparada amb una sageta, una treta és molt més curta, gruixuda i pesant. La tija d'una treta podia ser de secció circular o quadrada. Quan tenia punta, aquesta podia ser cònica o piramidal (sovint amb quatres cares).
Hi havia tretes amb empenatge i sense. L'empenatge podia formar part de la tija de fusta, amb un tallat adequat, o estar fet de cuiro o de metall. També podia ser semblant al d'una sageta, fet a partir de plomes d'ocell.
Tipus de tretes[modifica]
- De fusta amb punta metàl·lica : vira, virató,[3] cairell,[4] estralla,[5] passador[6]
- De fusta i metall, sense punta: matràs,[7] capferro[8]
- Projectils esfèrics : bales (d'argila cuita, ferro, plom…)
Projectils de màquines de guerra antigues[modifica]
Algunes màquines de guerra antigues (gastrafetes, oxybolos, balista i altres) disparaven projectils semblants als que després emprarien les ballestes medievals. Les dimensions i el pes d'aquests projectils antics eren molt més grans que les tretes medievals. Malgrat això, alguns tractats especialitzats en anglès (per posar un exemple) tradueixen els termes originals que designen els projectils indicats (en grec o en traduccions al llatí d'obres gregues) per la paraula anglesa “bolt” (projectil de ballesta, equivalent a treta).
_vector.svg)
Referències[modifica]
- ↑ DCVB: Treta.
- ↑ Roser Gort Riera. L'Estudi General de Lleida al segle XIV. Universitat de Lleida, 22 abril 2016, p. 127–. ISBN 978-84-8409-861-4.
- ↑ Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragón y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con órden de S.M. de los originales registros del ... Archivo de la Corona de Aragón. Imprenta Real, 1786, p. 1–.
- ↑ Stefano Maria Cingolani. Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 216–. ISBN 978-84-7283-841-3.
- ↑ José A. Pascual. La Traducción De la divina comedia atribuida a D. Enrique de Aragón. Estudio y edición del infierno. Universidad de Salamanca, 1974, p. 131–. ISBN 978-84-600-6402-2.
- ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CLXXVIII. NUMERO III. AÑO 1981. Real Academia de la Historia, p. 562–. GGKEY:JWDD31Y9CG7.
- ↑ Matràs http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086914
- ↑ Gil, Pere; Josep Iglésies Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 2002, p. 262–. ISBN 978-84-7283-648-8.