Khararic
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V  |
| Mort | 509 (Gregorià) |
| Rei dels francs | |
| | |
Khararic o Cararic (vers 460 - 491) fou un rei d'una part dels Francs salis, probablement a Tongres[1] a la segona meitat del segle v.
Biografia[modifica]
Khararic era sens dubte un dels descendents del rei Clodió el Cabellut i per tant un proper cosí del rei Clodoveu I.[2] Era rei, probablement a Tongres, un dels regnes francs amb els de Tournai, de Cambrai i de Colònia.[1]
El 486, quan el seu cosí Clodoveu va intentar la conquesta del regne de Siagri, li va prometre participar en l'expedició.[3] Tanmateix, en el moment de la batalla, Khararic es va mantenir a distància del grup amb la intenció de no pronunciar-se més que a favor de l'exèrcit victoriós. L'exèrcit de Syagrius es va disgregar ràpidament i els homes de Khararic van participar en els pillatges amb els homes de Clodoveu.
Més tard, el 491 o el 510,[4] Clodoveu va decidir annexar els regnes dels seus cosins. Per a Khararic va prendre com a pretext per atacar-lo, la seva actitud en el moment de la batalla de Soissons. Després de la catalla de Tolbiac Clodoveu va confinar als seus presoners Khararic i el seu fill, a un monestir, i el 507 en saber del seu pla per escapar de la presó monàstica els va fer assassinar.[5] i es va apoderar llavors del seu regne. Alguns anys després de la mort de Khararic, els Francs salis van fer de la seva mort un cant èpic. Es van inspirar per això en la llegenda del rei Mettius Fufetius (Tit Livi Història I, 27 i 28).[6]
Fonts[modifica]
| « | Després d'això va marxar contra Cararic. Quan havia combatut amb Syagrius, aquest Cararic, cridat en ajut de Clodoveu, s'havia mantingut a distància sense ajudar a cap bàndol preferint esperar al final de la batalla per lligar la seva amistat amb el que hagués obtingut la voctòria. Fou per aquesta causa que clodoveu, indignat, va marxar contra ell. Havent-lo atret per enganys, es va apoderar d'ell i del seu fill i després d'haver-los empresonat els va fer tonsurar fent ordenar a Cararic com prevere i al seu fill com diaca. Com que Cararic es queixava i es lamentava de la humiliació que patia es diu que el seu fill va dir: "Aquestes fulles que han estat tallades del bosc verd no s'assequen completament, sinó que rebroten de seguida per poder seguir creixent; plagui a Déu que qui a fet això mori ràpidament". Amb aquestes paraules amenaçaven de deixar-se créixer la cabellera i assassinar Clodoveu, van arribar a orelles d'aquest rei que va ordenar matar als dos i quan foren morts es va apoderar del seu regne i dels seus tresors i els seus pobles | » |
| — Gregori de Tours, Histoire des Francs, 592 - traducció de Robert Latouche. | ||
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 " El desè any del seu regnat, Clodoveu va fer la guerra als Turingis, i els va sotmetre al seu domini. [...] És doncs la Tòngria que hem de reconèixer en la Túringia del cronista. [...] Khararic del qual el domini no està indicat. Serà abusar de la conjectura atribuir a l'únic d'aquests reis que no té regne conegut l'únic d'aquests tres regnes dels quals ignorem el rei ? " (Kurth, 1896, pàg. 253).
- ↑ " havia de tenir al seu front un descendent de Clodió, per tant un parent de Clodoveu" (Kurth, 1896, pàg. 253)
- ↑ " Primer de tot es van buscar aliances. Els reis salis emparentats amb Clodoveu, és a dir Ragancari i Khararic, van prometre la seva participació en l'empresa (Kurth, 1896, pàgs. 251-253) [...] Segons Dubos [...], Khararic s'hauria negat a participar en la guerra. Aquests autors han llegit malament el text de Gregori de Tours. "Error que es troba encara en certs autors com Stéphane Lebecq: " Els caps salis, parents de Clodoveu, van ser per la seva part sol·licitats a donar el seu suport: Khararic va refusar (Kurth, 1896, pàg. 221).
- ↑ " resumiren dient que el que queda d'històric en la llegenda de Khararic i de Ragnacari, és la derrota d'aquests reis francs i l'annexió dels seus regnes per Clodoveu. [...] Però haurem de creure que el primer almenys es va produir el 491 " (Lebecq, 1990, pàg. 49). La data de 491 és admesa per Georges Bordonove (Kurth, 1896, pàg. 260). Els altres historiadors respecten el desenvolupament cronològic de Gregori de Tours. En efecte aquest col·loca l'homicidi dels pares de Clodoveu als capítols anteriors a aquell en el que narra la mort del rei. Donen doncs la data de 510. Entre aquests historiadors es pot citar Stéphane Lebecq (Lebecq, 1990, Lesorigines franques) i Michel Rouche (Rouche, 1996 Clovis).
- ↑ Charles William Previté-Orton, James Pounder Whitney, Henry Melville Gwatkin, Joseph Robson Tanner. The Cambridge Medieval History: The rise of the Saracens and the foundation of the Western empire (en anglès). Macmillan, 1913.
- ↑ Bordonove, 1988, pàgs. 75-77.
Bibliografia[modifica]
- Godefroid Kurth, Histoire poétique des Mérovingiens, 1893
- Godefroid Kurth, Clovis, le fondateur, Éditions Tallandier, 1896 (réimpr. 2000) (ISBN 2-235-02266-9)
- Stéphane Lebecq, Les origines franques, Éditions Points, 1990 (ISBN 2-02-011552-2)
- Michel Rouche, Clovis, Éditions Fayard, 1996 (ISBN 2-213-59632-8)
- Georges Bordonove, Clovis et les Mérovingiens, Pygmalion / Gérard Watelet, col. « Les Rois qui ont fait la France », 1988 (ISBN 2-85704-281-7)