Cardona i Munné SA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCardona i Munné SA
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriavidre, metall, lavabo, vàter i bidet Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1902
Governança corporativa
Seu

Cardona i Munné SA és una societat anònima creada el 1933 i que encara existeix, encara que no té activitat.[1]

Història[modifica]

Els seus orígens es remunten al 1902, quan Enric Cardona i Panella va constituir amb els seus cunyats Joan i Bernat Canadell i Paradeda la raó social Canadell i Cardona, dedicada al negoci de comissions i representacions, sota la gerència dels dos primers (amb una aportació de 1.000 pessetes cadascú) i l'aportació de 2.000 pessetes del tercer.[2] Tenien un magatzem de vidres plans, cristalls i metalls al carrer de Lancaster, 6[3] (vegeu casa-fàbrica Lebret), traslladat després al carrer Nou de la Rambla, 36.[4]

El 1904, Bernat Canadell es va retirar del negoci, i va entrar-hi Àngel Munné i Salvitja (o Salvitcha), amb la qual cosa la societat es diria Canadell, Cardona i Munné.[5][6] Munné, que morí el 1906,[7] estava casat amb Elvira Arolas i Xuriach,[8] i el seu fill Francesc Munné i Arolas era el marit de Rita Cardona i Canadell, filla d'Enric Cardona.

Després de la liquidació de la societat, Cardona continuaria el seu propi negoci als núms. 39-41 del carrer Nou de la Rambla (vegeu casa-magatzem Balcells), que a més inclouria articles de pisa sanitària.[9] Va obrir-ne sucursals al carrer de Vergara, 1 (cantonada amb Balmes) i a Lleida, on el 1928 va establir un taller dedicat a la fabricació de vidres plans i bisellats.[10]

El 1933, i amb la participació del seu gendre Francesc Munné i Arolas (assassinat el 1938[11] durant la Guerra Civil espanyola), es va constituir la societat Cardona i Munné SA, la gamma de productes de la qual incloïa escalfadors d'aigua i neveres.[12] Enric Cardona va morir el 1966, i l'empresa va continuar amb el seu net Joan Munné i Cardona al capdavant[13] fins a la dècada de 1980, quan l'edifici del carrer Nou va ser enderrocat.

Referències[modifica]