Caribert de Laon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 696  |
| Mort | 744 ↔ 762 valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Count of Laon (en)  |
| Cònjuge | Gisela de Laon |
| Fills | Berta de Laon |
| Pares | Martin de Laon i Berta de Prüm |
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Biografia[modifica]
El 721, signa amb la seva mare Bertrada l'Antiga l'acta de fundació de l'abadia de Prüm, i després, el mateix any i sempre amb la seva mare, una donació feta a l'abadia d'Echternach.
Segons un acte de la seva filla i el seu gendre, va morir abans del 762.
Genealogia[modifica]
El seu pare és desconegut. Aquest pare desconegut de Caribert fou o bé un robertià comte de Laon) o bé un Hugobèrtida.
S'ha pensat que podia ser la mateix persona que el comte (o duc) Martí (Martí de Laon), germà o cosí de Pipí d'Héristal del qual parla el continuador de Fredegari,[1] però aquest Martí de Laon deu la seva existència a una mala interpretació d'un text i, si va existir no fou el pare de Caribert, segons Christian Settipani.[2]
El nom de la seva esposa tampoc no és mencionada en documents contemporanis o ulteriors. Segons estudis recents aquesta esposa es podria dir Gisela.[3]
El 744, la seva filla Bertrada de Laon dita Berta del Peu Gran, es va casar amb[4] Pipí I el Breu, majordom del palau i futur rei dels francs.
Enllaços externs[modifica]
- Charibertus, comte de Laon Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Histoire du royaume mérovingien d'Austrasie pàgines 459, 460....[Enllaç no actiu]
- ↑ Carlemany, pàg. 28
- ↑ veure article Gisela de Laon per a les fonts.
- ↑ Christian Settipani 22en+744,+par+les+annales+de% 22&dq=% 22en+744,+par+les+annales+de% 22&pgis=1 Els avantpassats de Charlemagne 1989, pàg. 10[Enllaç no actiu]