Marià-Carles Butsems i Just

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles Butsems i Marià)
Infotaula de personaMarià-Carles Butsems i Just

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata

Marià-Carles Butsems i Just (Barcelona, 11 de febrer de 1845 - 13 de febrer de 1902)[1][2] fou un industrial català.

Biografia[modifica]

Fill de Carles Butsems (Butzems) i Martí, natural de L'Hospitalet de Llobregat, i de Josepa Just i Miró, de Vilafranca del Penedès. Va néixer al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre), 15 de Barcelona i se li posaren els noms de Marià, Carles i Antoni. És conegut per haver introduït novetats en els procediments d'obtenció de pedra artificial, així com de paviments hidràulics, i per ser el fundador de Butsems i Companyia, empresa especialitzada en la producció de materials de construcció.[3] La fàbrica es va inaugurar el 1875 i estava ubicada a les faldes de la muntanya de Montjuïc.[4]

Cap al 1891 o 1892, Carles Butsems incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera i Camps sota la raó social M. C. Butsems i Fradera.[5] L'any 1893 va inaugurar una botiga de paviments hidràulics al carrer de Pelai, 22[6] que l'any 1907 va guanyar el premi extraordinari del Concurs anual d'edificis artístics, en la seva versió d'establiments comercials.[7]

Anunci de M.C. Butsems & Fradera, fàbrica de paviment hidràulic

Referències[modifica]

  1. «Naixements 1845. Llibre primer. Registre núm. 574». AMCB, 11-02-1845.
  2. «Defuncions 1902. Registre núm. 2191. Jutjat Universidad». AMCB, 13-02-1902.
  3. «Carles Butsems i Marià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. 1a. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0. 
  5. Cabana, 1992.
  6. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 993. 
  7. Lacuesta Contreras, Raquel; González Toran, Xavier. El Modernisme perdut: la Barcelona antiga. Barcelona: Editorial Base i Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 218. ISBN 9788415711704. 

Bibliografia[modifica]