Vés al contingut

Carmen Andrés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarmen Andrés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1883 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, vedet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntonio Paso y Cano Modifica el valor a Wikidata
FillsManuel Paso Andrés Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 68604732 Modifica el valor a Wikidata

Carmen Andrés (1883 - 1959) va ser una Vedet de revista i sarsuela i actriu espanyola de finals de segle xix i començaments del segle xx.

Biografia

[modifica]
A Mundo Gráfico (1913).

Va debutar en el teatre a l'edat de 14 anys, de la mà de l'mestre Calleja, que la va incloure en el cor de l'Teatre Martín (Madrid). En 1903 va treballar amb la companyia de teatre de Pepe Ontiveros al teatre Còmic; també en el teatre Eslava i el teatre Apolo on va formar part de la companyia de Chicote i Vila (1913-1914).[1]

Durant els seus començaments aconsegueix l'èxit en les famoses temporades de teatre Còmic acompanyant a Amparo Taberner i les germanes Calvo el 1903 i va tornar el 1905 a la mateixa coliseu estrenant La tassa de te de Vicente Lleó Balbastre, o les de l'mític Eslava de la mà de Vicente Lleó Balbastre i Antonio Paso i Cano amb les estrenes de les obres l'alegre trompeteria , la cort de Faraó , o l'opereta la república de l'amor , l'art de ser bonica de Jeroni Giménez i Amadeu Vives, Les granadines , la cort dels casats , El ratolí de Rafael Calleja o El que paga descansa i altres de repertori com La costa blava , El país de les fades ' 'de Rafael Calleja.

Apareix novament en escena en els anys vint convertida en característica estrenant Don Quintín el amargao de Jacinto Guerrero. Altres obres d'aquesta època van ser Encarna la misteri de Reveriano Soutullo i La cursilona 1930 de Eduardo Fonts.

Referències

[modifica]
  1. Diversos autors, 2006, p. 101-102.

Bibliografia

[modifica]
  • Diversos a. Diccionari de la Zarzuela. Espanya i Hispanoamèrica.. Edita Institut Complutense de Ciències Musicals (ICCMU), 2006. ISBN 84-89457-30-1. 
  • Alier, Roger. El llibre de la sarsuela. Barcelona: Edicions Daimon. ISBN 84-231-2677-3. 

Enllaços externs

[modifica]